divendres, 22 de gener de 2010

Presentat el llibre de relats "Solatges"



El dia 20 de gener, a la biblioteca de Can Torró (Alcúdia), es va presentar el meu darrer llibre de relats breus "Solatges", amb un pròleg de Pere Rosselló Bover, que va fer la presentació. A l'acte hi assitiren unes vuitanta persones, entre les quals hi havia el batle de Santa Margalida, Martí Torres, el regidor de Cultura de l'ajuntament d'Alcúdia, Pere Mallondra, així com nombrosos amics i familiars.

diumenge, 10 de gener de 2010

Presentació del llibre "Solatges"

El dia 20 de gener de 2010 es presentarà a la biblioteca de Can Torró (Alcúdia) el llibre de relats "Solatges". Farà la presentació el professor de l'UIB Pere Rosselló Bover, que és també l'autor del pròleg que es reproduei a continuació:

MOTS PRELIMINARS

Les proses que formen Solatges, el llibre que el lector té en les mans, són alhora un conjunt de contes i, també, unes memòries parcials o fragmentades. L’autor, Rafel Bordoy, fins ara havia conreat la poesia, sobretot, però també la traducció, l’assaig d’investigació i la biografia. Per tant, aquesta no és la seva primera incursió en el terreny de la prosa, encara que sí ho sigui en la narrativa de creació. Amb Solatges el nostre autor fa el seu camí per un territori fronterer de diversos “gèneres” –que barreja la creació amb la realitat– sense romandre empresonat en cap d’ells, la qual cosa li obre un ampli ventall de possibilitats.
Solatges és, evidentment, un llibre de contes. Es tracta de narracions que destaquen per presentar-nos uns personatges curiosos, sovint excèntrics, singulars... En realitat, més que una col·lecció de relats podríem considerar que aquest llibre és un aplec de retrats. (I, de fet, alguns no pretenen ser altra cosa, com els que apareixen al final del volum.) Es tracta de contes presentats sempre amb un sentit de l’humor bonhomiós, respectuós amb la fràgil i efímera naturalesa humana, que no pretén ferir ningú, sinó tan sols destacar la singularitat i l’enginy dels personatges. Les històries, a més, sempre amaguen una sorpresa, que d’antuvi el lector intueix que trobarà al final. A cada història Rafel Bordoy fa saltar la guspira de la sorpresa, que ens obre els ulls i ens descobreix un món materialment pobre, però molt ric quant a saviesa i a recursos mentals. Així, Solatges és una invitació a viatjar a una època en què la senzillesa i la pobresa no estaven barallades amb la inventiva.
Les proses de Solatges formen també un mosaic d’anècdotes reals, que ens mostren una època que ja s’ha esvaït. Fins fa unes dècades la vida dels pobles (i també la de les barriades i de les petites ciutats) comptava amb un anecdotari més o menys recent, protagonitzat per persones reals, moltes de les quals encara eren vives o feia poc que havien traspassat. Rafel Bordoy és conscient del caràcter efímer d’aquest tipus d’història, que habitualment es transmetia per mitjà de la paraula oral. L’autor, abans que s’oblidin, ha volgut plasmar-les, fixar-les en el paper imprès, perquè aquesta era l’única manera de salvar-les de l’oblit. Certament, és el mateix propòsit que es fixaren els autors costumistes del segle xix, quan varen veure que tipus, oficis, formes de vida, llocs... estaven desapareixent. Tanmateix, els mateixos vents destructors que des de mitjan segle xix ho enrunaven tot –és a dir, això que d’aleshores ençà s’anomena progrés– han seguit fent estralls, especialment en les darreres dècades del segle xx.
Ara bé, Solatges no és només un aplec d’anècdotes, de fets intranscendents, més o menys graciosos, sinó el retrat psicològic de tota una societat. Aquests relats tenen un fort caràcter memorialístic, ja que reflecteixen la Mallorca anterior a l’eclosió del turisme, abans de l’entrada en el consumisme actual. Els lectors hi podran trobar plasmada una manera de viure que potser han conegut, però que ja no existeix. L’activitat del contraban, la pobresa de les antigues escoles infantils, les projeccions de cinema o les curses de braus als pobles, els discursos dels feixistes, les activitats dels escolans a la parròquia... són fets que caracteritzaren la nostra vida quotidiana durant els anys de letarg de la dictadura franquista. Rafel Bordoy en el seu llibre ha fet un intens exercici de memòria i hi ha fixat aquest món, que, majoritàriament, coincideix amb el dels anys de la seva joventut. D’aquí el sentit del títol, ja que les històries del volum no són altra cosa que records d’un altre temps que, com el pòsit d’un líquid que resta al fons d’un recipient, han quedat dipositats en la ment de l’escriptor.
El retrat d’aquesta societat esvaïda ens és ofert a partir de la presentació d’una multitud de personatges, una bona part dels quals prové de l’entorn familiar de l’escriptor. Altres són personatges populars d’Alcúdia, el poble on el nostre autor va néixer, o de Santa Margalida, la vila on viu des de fa molts d’anys. Tanmateix, en el fons, la procedència dels personatges és indiferent, perquè cap d’ells no es defineix pel lloc on viu, sinó pel fet de pertànyer a una època determinada. Així, Rafel Bordoy, amb una punta d’elegia –no exempta, tampoc, d’un gust evident per la facècia–, els ha volgut rescatar de l’anonimat i, per aquest motiu, ens els presenta amb noms, llinatges i malnoms. Al capdavall, es tracta d’unes persones que, en major o menor grau, han format part d’un temps passat que ell també va viure.
Finalment, voldria acabar aquestes paraules de presentació amb una invitació a la lectura d’aquest volum. Solatges és un llibre divertit i emotiu a la vegada. Com els personatges que hi retrata, Rafel Bordoy és també un home d’enginy, que sap que l’essencial de la vida només es troba en les coses petites, i que, com a escriptor, ens revela tota una manera de viure i de pensar en aquests contes brillants, elaborats amb l’argila pobra –però acolorida– d’alguns records volanders.

Pere Rosselló Bover