dimecres, 3 de novembre de 2010

El senyor J.R. Bauzà i la nostra llengua

Dies abans que el president de PP balear es depenjàs amb unes manifestacions, al meu parer poc afortunades, sobre la nostra llengua, referent a la derogació de la Llei de Normalització Lingüística, quasi immediatament rectificades, matitzades i puntualitzades, el senyor Bauzà havia fet unes declaracions a la revista Can Picafort, en les quals a una pregunta de l'entrevistador: “Abolirà el Decret de Mínims que ha promulgat el sr. Antich respecte a la nostra llengua?” (Segons la nostra informació el decret de mínims fou un decret de Jaume Matas, no del sr. Antich). El president del PP no va contestar clarament a la pregunta, jo diria que se'n va anar per les bardisses, segurament perquè no volia donar l'exclusiva de les declaracions que va fer dies després als diaris de Ciutat, a una simple revisteta local, declaracions que tant de rebombori han aixecat.
Sense entrar massa en qüestions que hauríem de deixar en mans dels lingüistes i no de polítics, moltes vegades mal informats o tendenciosament interessats. Em limitaré a dar la meva opinió de persona parlant de la nostra llengua i que l'empra també en els seus escrits de la manera més correcta possible.
El senyor Bauzà parla del “dret a emprar el castellà i la varietat de cada una de les Illes (mallorquí, menorquí, eivissenc, i formenterer) sense cap problema”. Els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers que empram regularment la nostra llengua no en tenim cap de problema amb les nostres pròpies modalitats. Si tenim en compte que tota llengua té dos registres: un formal i l'altre col·loquial, quin llenguatge formal s'ha d'ensenyar en una classe on hi conicideixin, posem per cas, alumnes mallorquins de ciutat, altres menorquins, qualcun de Binissalem, altres de Sóller o de Pollença?
Això de mallorquí, menorquí, eivissenc o formrnterer no és més que una resistència absurda a donar a la llengua que parlam el nom de català, com si el nom tengués la més mínima importància, però sembla ser que per alguns en té molta. Aquestes mateixes persones no tenen gens de mania de donar el nom de castellà a la llengua espanyola que es parla tant a Castella, com a Múrcia, Andalusia o Astúries; i ell, els que la parlen tampoc que no en tenen cap de mania a l'hora de nonar-li el nom, deu esser que els de per aquí tenim la pell més prima.
Una altra cosa que diu el senyor Bauzà és que “no podem fer del tema lingüístic un problema”. Amb això estam completament d'acord. Però el problema no diré que l'ha creat ell, però sí que l'ha agreujat amb les seves declaracions, per molta rectificació i matitzacions que hi hagi volgut afegir.
I acaba el tema de la llengua amb aquestes paraules: “Hem de ser respectuosos entre nosaltres mateixos” Jo demanaria el mateix: repecte també per a la llengua comú que parlam mallorquins, menorquins, eivissenscs, formenterers, catalans, valencians, alacantins... que qualsevol persona amb un poc de seny sap que és la mateixa, i a la qual li fan tant de mal els extremistes i fonamentalistes, siguin d'un costat o de l'altre.
Hi ha gent que diu que a Jaume Matas li va fer perdre la majoria absoluta, a les passades eleccions autonòmiques, uns millers de vots de gent no conforme amb la inclusió de Maria de la Pau Janer en la seva llista electoral. Jo no som, ni molt manco, analista polític, i que Déu me'n alliberi, però podria esser que les declaracions de J.R.Bauzà, refrendades pel senyor Delgado, li fessin perdre també un bon grapat de vots de votants del PP, que tampoc no tenen cap problema amb la seva llengua.

Aquest tema encara tendria molta més corda per desembullar, però no és el meu propòsit fer-ho ara i aquí, només volia manifestar la meva opinió, de la mateixa manera que ho fa el senyor Bauzà i qualsevol altre persona que té el dret de manifestar la seva.

Rafel Bordoy
escriptor