Festes passades

Tanta sort que el batle va enviar un ban a cada casa dels margalidans, recomanant seny i cordura davant els assistents a la nostra festa de la Beata, concretament a la processó. No està gens malament intentar apagar un foc que, segons sembla, cremava ja fa dies. No hi ha dubte que els llaços foren els protagonistes, quasi per davant de La Beata, enllaçar sempre és una bona cosa, si és que qualcú no vol convertir els llaços en dogals.

No vull parlar de la llengua, dels llaços, ni del que qualcú anomena politització de la Processó, segons el Rector, això ja ve des de fa onze anys, encara que convendria diferenciar entre una processó religiosa i una processó laica que, necessàriament, res a veure té amb la política. Això donaria per un altre comentari.

Del que jo volia parlar és del deteriorament que, a parer d'algunes persones, sofreix la processó de La Beata. Això no és cosa d'enguany, som varis els que ja fa temps que ho hem denunciat. El cas és que sembla que si no es posa fre i s'adopten positures fermes, per part de qui en són els reponsables, això du camí de convertir-se en una rua on tot està permès i on tothom pot fer el que li doni la gana. No hi ha normes ni pels dimonis ni pels pagesos, o, si n'hi ha, ningú no les compleix.

Començant per la vestimenta, sobretot la de les pageses, en algunes ocasions, no té res a veure amb la vestimenta tradicional. Pagesos i pageses amb una càmera de fotos penjada al coll o a la mà, o amb una bossa de ràfia al costat. Els dimonis, alguns més carregats de suc que de picarols, fins i tot anant d'una part a l'altra de la processó amb llaunes de cervessa a les mans, retrassant els pas normal de la processó i convertint, pagesos i dimonis, el fet de prendre les gerres amb una disbauxa que, qualque vegada, traspassa els límits més elementals. Què pintava el mocadoret al coll dels músics de Tàrbena? I altres detalls que seria llarg enumerar.

Enguany la gent, en general, ha vist la processó més desorganitzada i més trista, potser tengui que veure, amb això de la tristor, la retallada de les bandes de música, però, la realitat és que aquest era el comentari que es podia sentir.

No s'hauria d'espenyar en uns pocs anys una cosa que n'hi ha costat més de dos-cents arribar fins aquí. Potser és que s'ha fet massa gran, potser s'ha fet massa popular i difícil de manejar. El cas és que si no s'adopten actituds valentes i decidides això se'n pot anar en orris en menys temps del que ens pensam.

Si a tot això hi afegim la poca qualitat de les festes en general, segurament per culpa de la situació econòmica, i deixen que la festa la facin els particulars i es permet que el botelló o botellot, o com punyetes es digui en català, campi per tot La Vila... Bona nit.