divendres, 21 de març de 2014

Dia de la poesia


L'ametler


Quin vent redimirà
el retut ametler
d'aquell romanticisme ambafador
que els poetes i el temps li han penjat
a la biografia?
Cauran les castes flors,
estigmes d'un febrer
que rifa primaveres,
tan lentes com el fàstig de les hores,
com l'aspre caminada d'un malson.
Fins que un dia, les tremoloses passes
estantisses, d'uns vells enamorats,
deixalles en el fang de la darrera pluja,
sollaran, inclements,
aquella vanitat immaculada.


Dia de la poesia


Cementiri

Ciris d'encesa flama d'un verd fort,
canalobres a l'ara del desfici,
on s'immmola, cruent, el sacrifici
i cada pedra ens parla de la mort.

Allà hi arrela fonda la dissort
i l'enyorança és com un precipici,
fatal condemna, etern judici,
jardí on hi floreix el desconhort.

On s'esfullen les flors i les paraules
i es forgen els records, talment les baules
de la cadena que esclavitza els anys,

immensa mar on sols resta l'estela,
on s'esgota la llum d'una candela
i les gotes de pluja es tornen planys.

Rafel Bordoy

dimecres, 19 de març de 2014



Presentació de 20 de Mixtàlia


Honorable vicepresident, senyora directora insular

Senyores i senyors.

De cap manera podria amagar la satisfacció que sent a l'hora de presentar-vos en aquest acte l'exposició que s'ha muntat per commemorar, d'una manera que podriem dir més solemne, la publicació del número que fa vint de la col·lecció Mixtàlia. I que ens dóna ocasió de repassar la trajectòria de la col·lecció al llarg dels anys que porta d'existència. Es tractava de donar una mica de rellevància al fet d'haver arribat al número 20, cosa que, en aquest tipus de publicacions, no sol esser massa freqüent.
Han passat tretze anys des de què amb la publicació d'Àguiles, de Guillem Colom, encetàrem, de la mà de l'àrea de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, aquesta col·lecció. I ha volgut l'atzar, ja que ha estat una cosa no cercada, que coincidís el núm. 20 amb la primera part de la poesia completa del mateix autor. Però, entre els dos volums, ambdós dedicats a un dels grans mestres de la nostra poesia, hi ha inserides 18 obres més d'altres figures capdavanteres de les nostres lletres, fins al punt que podem dir, no sense una mica de legítim orgull, que aquesta col·lecció ha aconseguit aplegar una part dels nostres poetes ja desapareguts, essent aquesta, a dia d'avui, l'ùnica col·lecció de clàssics de la poesia que es publica en la nostra llengua.
M'excusen de l'enumeració dels autors que formen la col·lecció, aquests panells que teniu a l'abast on hi podreu trobar el títol de cada volum, el seu autor i les persones que han tengut a bé encapçalar cadascuna de les edicions amb els seus encertats comentaris sobre cada autor i l'obra reeditada. Sí que m'agradaria destacar algunes particularitats de la col·lecció que de qualque manera justificarien els esforços, tant per part de la institució com per part de les persones, duits a terme fins aquest moment en què veu la llum el núm. 20.
En primer lloc, i com un dels eixos de Mixtàlia, la recuperació d'alguns títols avui de difícil abast, com és el cas d'Àguiles, del Foc i la cendra, de Cèlia Viñas, el seu únic poemari en català. o El color, amb el qual sortosament ens anticipàrem a un projecte, llargament debatut i encara avui no culminat per part d'una editorial, de l'edició de la poesia completa de Blai Bonet, i els Poemes a Violant, d'un poeta no massa divulgat, com és el cas de Victorià Ramis d'Ayreflor. Després, la publicació de La Plaça de la Boira de Rafel Jaume, mai no editada abans, o haver arreplegat la poesia completa de Bernat Vidal i Tomàs, la de Miquel Gayà i la de Bartomeu Forteza. Haver mostrat l'obra, molt poc divulgada d'una poetessa quasi desconeguda, l'alcudienca Maria Verger i la de Maria Mayol. Haver donat a conèixer poemes inèdits de poetes reconeguts com en el cas de Llorenç Riber, Guillem de Fak, o Guillem Cabrer. A més d'haver reeditat, en el seu moment, poemaris que posteriorment a la seva aparició dins la col·lecció han estat inclosos dins la publicació de la poesia completa d'alguns autors, com és el cas de Damià Huguet o Miquel Àngel Riera. O el fet, també destacable, d'haver encetat, precisament amb el núm. 20, la publicació de la poesia completa de Guillem Colom.
Tot i la satisfacció que ens produeix el fet d'haver assolit els objectius que ens proposàrem quan encetàrem, allà per l'any 2001, aquesta col·lecció i haver arribat al número vint, que cosideram una fita important, no ens conformam ni ens recream en la complaença de la feina feta ni de les crítiques favorables, ans al contrari, això ens esperona per seguir endavant, sempre procurant que cada nou títol que publiquem sigui d'interès per a les persones interessades en la nostra poesia, que cada nou número sigui una passa cap envant que millori l'anterior, si és possible.
Però, per arribar fins aquí s'han hagut de conjugar la il·lusió, la voluntat, la feina..., de moltes persones que amb la seva dedicació i el seu esforç han anat posant les pedres necessàries per bastir un edifici fet de paraules, una llar de la poesia, almanco això voldríem que fos Mixtàlia, on hi tengui estada la recordança dels nostres poetes.
Aquesta col·lecció que compta amb el patgrocini de la Conselleria de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, ha gaudit també del recolzament incondicional d'aquesta institució, qualsevol hagi estat el color polític de les persones que l'han ocupada durant aquests tretze anys. I a partir d'aquí, voldria destacar també la tasca de l'àrea de Publicacions, la de Normalització lingüística i les persones que les componen. Els impressors, els dissenyadors... tots han contribuit decisivament a traçar el camí que ha fet la col·lecció, al llarg d'aquests anys.
Voldria també mencionar especialment la inestimable col·laboració i l'ajuda cabdal dels bons amics que es brindaren, desinteressadament, a ser-ne els assessors, Pere Rosselló Bover i Antoni Vidal Ferrando.
Però també una part molt molt important en el devenir de la col·lecció han estat les persones que han posat el seu comentari introductori, el preludi que ens mena al coneixement de l'obra i del poeta, de cadascuna de les edicions publicades: Miquel Pons, Francisco Díaz de Castro, Bernat Martí, Gabriel de la S.T. Sampol, Pere Rosselló Bover, Elisenda Farré, Cèlia Riba, Miquel Cardell, Miquel Sbert, Margalida Pons, Mercè Picornell, Damià Pons, Ana Lahera Forteza, Maria del Carme Bosch, Nicolau Dols i Maria Antònia Perelló. Cadascun d'ells ens ha fet entendre millor dels poemaris prologats amb els seus encertadíssims comentaris.
Per a tots i totes el reconeixement i la gratitud de qui ha tengut el plaer i la satisfacció de dirigir aquesta singladura.

Tampoc no voldria deixar de banda els familiars de cada un dels poetes que formen part d'aquests 20 números, per les facilitats que ens han donat i la satisfacció amb què han acollit cadascuna de les reedicions, de la qual cosa ens han donat mostres evidents

Recordau, com ja he dit abans, que es dóna la circumstància que el número 20, que en breus moments ens presentarà Maria Antònia Perelló, és la primera part, el primer tom, de la poesia completa del gran poeta solleric Guillem Colom, amb el títol De l'alba al migdia i altres poemes. Ella, na Maria Antònia, ha treballat amb molta cura aquesta edició.
Finalment, com ja sabeu, un dels primers llibres del poeta solleric, Àguiles, va ser publicat amb el núm. 1 d'aquesta col·lecció. A propòsit d'això vos he de dir que aquest llibre, Àguiles, que lògicament hauria d'anar inclòs dins aquest primer volum, en canvi no hi figura per evitar-ne la repetició.

Manifestar també que és intenció, tant de l'Àrea de Cultura i Patrimoni com dels responsables de la col·lecció, continuar amb la reedició de la poesia de Colom, fins a completar tota la seva obra poètica, encara que això no serà de forma succesciva sinó que s'anirà alternant amb títols d'altres poetes que conformaran els propers números de Mixtàlia.

Res més, que no sigui agrair cordialment la vostra assistència. Per a nosaltres és la mostra d'un interès per la poesia en general i per la col·lecció en particular. Aquesta és la millor recompensa pel nostre treball.

Moltes gràcies.

Rafel Bordoy i Pomar
18 de març de 2014