dimecres, 29 de desembre del 2010

Lectura poètica del Grup “Ansa per ansa”

El proper 8 de gener de 2011, el grup “Ansa per ansa”, amb la col·laboració de S'Ateneu, faran una lectura poètica a l'Auditori Municipal de Santa Margalida, amb motiu de les festes nadalenques.
Intervendran per “Ansa per ansa”: Josep Alomar, Rafel Bordoy, Josep Escalas, Antònia Fuster, Maria Mora, Cristòfol Morey, Isabel Roig i Rosa Segura. Per part de S'Ateneu: Xisca Brunet i Sergio Storti.
Es llegiran poemes de: Bernat Vidal i Tomàs, Miquel Costa i Llobera, Salvador Espriu, Josep Mª de Segarra, Miquel Martí Pol, Rafel Bordoy, Rubén Darío, Cèlia Viñas, Bonaventura Aribau, José Martí, Leopoldo Lugones, Vicente Aleixandre, Hector Gagliari i Pere d'Alcàntara Peña.
Aquesta és la tercera de les lectures que porten a terme els dos grups.
Després de l'acte hi haurà crepells i mistela pels assitents.

dimecres, 1 de desembre del 2010

Lectures de poesia

El nostre grup cultural "Ansa per ansa", en col·laboració amb S'Ateneu, durà a terme dues lectures poètiques. La primera a Can Picafort, als baixos de l'església, el dia 10 de desembre, acompanyada de música interpretada per la Banda de música de Santa Margalida, amb motiu de la celebració de varis aniversaris: el de la Revista Can Picafort, el de l'Associació de veins de Son Bauló i potser qualcún altre.
La segona de les lectures tendrà lloc a l'Auditori Municipal de Santa Margalida el dia 8 de gener de 2011, a les 19'00 hores.
Els poemes que es llegiran seran, en alguns casos una reivindicació de la poesia que es llegia abans en lectures d'aquest tipus.
Potser a qualcú li podrà semblar una mica enderrerida, però en paraules de Josep Maria Llompart, no hi poesia antiga i poesia moderna, el que hi ha és poesia bona i poesia que no ho és tant.
En aquest temps en què hi ha tanta gent que parla de memòria històrica, nosaltres també volem fer memòria històrica, però que res té a veure en guerres i tombes, la nostra serà una memòria històrica eminentment poètica.

dimecres, 3 de novembre del 2010

El senyor J.R. Bauzà i la nostra llengua

Dies abans que el president de PP balear es depenjàs amb unes manifestacions, al meu parer poc afortunades, sobre la nostra llengua, referent a la derogació de la Llei de Normalització Lingüística, quasi immediatament rectificades, matitzades i puntualitzades, el senyor Bauzà havia fet unes declaracions a la revista Can Picafort, en les quals a una pregunta de l'entrevistador: “Abolirà el Decret de Mínims que ha promulgat el sr. Antich respecte a la nostra llengua?” (Segons la nostra informació el decret de mínims fou un decret de Jaume Matas, no del sr. Antich). El president del PP no va contestar clarament a la pregunta, jo diria que se'n va anar per les bardisses, segurament perquè no volia donar l'exclusiva de les declaracions que va fer dies després als diaris de Ciutat, a una simple revisteta local, declaracions que tant de rebombori han aixecat.
Sense entrar massa en qüestions que hauríem de deixar en mans dels lingüistes i no de polítics, moltes vegades mal informats o tendenciosament interessats. Em limitaré a dar la meva opinió de persona parlant de la nostra llengua i que l'empra també en els seus escrits de la manera més correcta possible.
El senyor Bauzà parla del “dret a emprar el castellà i la varietat de cada una de les Illes (mallorquí, menorquí, eivissenc, i formenterer) sense cap problema”. Els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers que empram regularment la nostra llengua no en tenim cap de problema amb les nostres pròpies modalitats. Si tenim en compte que tota llengua té dos registres: un formal i l'altre col·loquial, quin llenguatge formal s'ha d'ensenyar en una classe on hi conicideixin, posem per cas, alumnes mallorquins de ciutat, altres menorquins, qualcun de Binissalem, altres de Sóller o de Pollença?
Això de mallorquí, menorquí, eivissenc o formrnterer no és més que una resistència absurda a donar a la llengua que parlam el nom de català, com si el nom tengués la més mínima importància, però sembla ser que per alguns en té molta. Aquestes mateixes persones no tenen gens de mania de donar el nom de castellà a la llengua espanyola que es parla tant a Castella, com a Múrcia, Andalusia o Astúries; i ell, els que la parlen tampoc que no en tenen cap de mania a l'hora de nonar-li el nom, deu esser que els de per aquí tenim la pell més prima.
Una altra cosa que diu el senyor Bauzà és que “no podem fer del tema lingüístic un problema”. Amb això estam completament d'acord. Però el problema no diré que l'ha creat ell, però sí que l'ha agreujat amb les seves declaracions, per molta rectificació i matitzacions que hi hagi volgut afegir.
I acaba el tema de la llengua amb aquestes paraules: “Hem de ser respectuosos entre nosaltres mateixos” Jo demanaria el mateix: repecte també per a la llengua comú que parlam mallorquins, menorquins, eivissenscs, formenterers, catalans, valencians, alacantins... que qualsevol persona amb un poc de seny sap que és la mateixa, i a la qual li fan tant de mal els extremistes i fonamentalistes, siguin d'un costat o de l'altre.
Hi ha gent que diu que a Jaume Matas li va fer perdre la majoria absoluta, a les passades eleccions autonòmiques, uns millers de vots de gent no conforme amb la inclusió de Maria de la Pau Janer en la seva llista electoral. Jo no som, ni molt manco, analista polític, i que Déu me'n alliberi, però podria esser que les declaracions de J.R.Bauzà, refrendades pel senyor Delgado, li fessin perdre també un bon grapat de vots de votants del PP, que tampoc no tenen cap problema amb la seva llengua.

Aquest tema encara tendria molta més corda per desembullar, però no és el meu propòsit fer-ho ara i aquí, només volia manifestar la meva opinió, de la mateixa manera que ho fa el senyor Bauzà i qualsevol altre persona que té el dret de manifestar la seva.

Rafel Bordoy
escriptor

dissabte, 2 d’octubre del 2010

La cultura a Santa Margalida

En el marc de les festes de Sant Mateu a Santa Margalida, organitzades per la delegació de l'Obra Cultural Balear, el divendres dia 24 se celebrà, a l'Auditori Municipal, una taula rodona sobre cultura, moderada pel periodista del Diario de Mallorca, Josep Capó, en la qual hi eren convidats tots els regidors de cultura de l'Ajuntament que havien exercit el seu càrrec des de la instauració de la democràcia fins avui. Hi foren presents: Antònia Quetglas, Apolònia Gelabert, Rafel Roig, Catalina Marimón i Maria Rosa Pastor; no s'hi presentaren: Francisca Bonnín, Antoni Del Olmo i Miquel Roig, que en distintes ocasions havien exercit aquest càrrec.
L'acte, amb la presència d'una quarentena de personas, pensam que resultà interessant, ja que parlar de cultura, la parenta pobra de la majoria d'ajuntaments i d'altres instàncies de govern, ha de ser almanco quelcom positiu per detectar-ne les mancances i encerts dins l'àmbit cultural del nostre municipi al llarg de tots aquests anys.
Sens dubte cadascun dels qui han estat regidors, més o regidores, ja que guanyaven per golejada les dones, han fet la seva feina amb més o manco encert, amb més o manco mitjans, però no bubtam que la feren amb la millor bona voluntat i ganes de fer-ho bé. Els resultats tenen cara i ulls, potser no són en tots els casos tan bons com nosaltres i ells hauríem volgut però pensam que el que s'ha de fer és utilitzar el que tenim de la millor manera possible. Tothom ha de fer feina amb les eines que té, en cultura també, i si les sabem emprar com pertoca no hi ha dubte que els resultats seran bons.
Entre els assistens hi vérem representants municipals dels diferents partits polítics de la Vila:
PP, PSOE, Independents: No en poguerm veure cap d'UM, potser la cultura no està entre les prioritats d'aquest partit, o potser sí. Per cert, també es va parlar d'Educació, que va en certa forma lligada a la Cultura i d'Urbanisme que sens dubte està molt més enfora, però diríem que cadascun d'aquests temes són mereixedors de taules rodones aposta.
Enhorabona als responsables de la iniciativa.

Rafel Bordoy
escriptor

dimecres, 11 d’agost del 2010

Presentació del Llibre “Per les venes d'un poble” (Història de la Processó de la Beata a la vila de Santa Margalida)

El divendres dia 3 de setembre de 2010 tendrà lloc a l'Auditori Municipal de Santa Margalida la presentació del llibre: “Per les venes d'un poble” (Història de la processó de la Beata a la vila de Santa Margalida), de la qual són autors Antoni Mas i Rafel Bordoy. A l'acte de presentació intervendran el professor de la UIB, Felip Munar, el periodista Mateu Cladera, els autors del llibre i el batle de Santa Margalida.
El llibre mostra un completíssim repàs del que fou i del que és actualment la popular processó de la Beata a la nostra Vila, acompanyat d'una nombrosa quantitat de belles fotografies, antigues i actuals, algunes, les antigues, cedides per famílies margalidanes. Tot aquest conjunt està integrat en un volum magnífic de presentació, enquadernació i disseny.
Aquest treball serà un medi del tot necessari per qui vulgui conèixer com va néixer la processó de la Beata i per quines distintes etapes d'un llarg camí de més de dos-cents anys ha arribat fins als nostres dies. A la gent que no ho hagi viscut de prop li ajudarà a comprendre el que significa aquesta festa per als margalidans i perquè la sentim tan nostra.
L'edició del llibre ha anat a càrrec de l'ajuntament i era una vella aspiració del batle, Martí Torres, que la vol oferir a tots els margalidans.

dimecres, 16 de juny del 2010

Exposició de Goigs Marians

El grup "Ansa per ansa" va organitzar a Santa Margalida una exposició de Goigs Marians de les Illes Balears.
S'exposaren 32 goig, explicats en l'edició d'uncatàleg i Rafel Bordoy féu una xerrada sota el tema "Què és això de goigs?"
Els membres del grup llegiren diversos goigs a distintes advocacions.
Hi assitiren a la inauguració una trentena de persones.
Es pogué fer l'exposició gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament de Santa Margalida i la Caixa de Balears "Sa Nostra"

dissabte, 15 de maig del 2010

Acte organitzat pel grup “Ansa per ansa”

Exposició de goigs i conferència

El grup Cultural “Ansa per ansa”, un grup que, no cal repetir-ho, està obert a tothom que s'hi vulgui integrar, sense cap vinculació ni política ni personal, el seu compromís és sols amb la cultura i amb els propis membres del grup, que ha encetat ja les seves activitats amb un recital de poesia el 5 d'abril a l'Auditori Municipal de Santa Margalida. Segueix ara amb la realització d'una altra esdeveniment: El divendres dia 4 de juny, a la sala de la Rectoria, a les 20'30 hores, inaugurarà una exposició de goigs Marians, dedicats a una sèrie de maradedéus de les Illes Balears. L'acte anirà acompanyat d'una conferència sota el títol: “Què és això de goigs?” a càrrec de Rafel Bordoy.
En el mateix acte hi haurà una lectura de goigs a càrrec dels membres del grup, i l'audició de la música d'alguns dels goigs llegits..
A cadascun dels assitents se'ls obsequiarà amb un catàleg de l'exposició que romandrà oberta els dies cinc i sis de juny el capvespre.

dijous, 15 d’abril del 2010

Presentació del grup Ansa per ansa

El dilluns dia 5 d'abril a l'Auditori Municipal de Santa Margalida, es va presentar el grup Ansa per ansa, amb un recital de poesia en el qual hi prengué part l'esmentat grup acompanyat de s'Ateneu, també de Santa Margalida. A l'acte hi assitiren unes 120 persones que seguiren amb prou interès el devenir del recital.
El grup cultural Ansa per ansa està format per 7 persones que ens reunim cada dilluns al Casal de Cultura Joan Mascaró, de Santa Margalida, per llegir poesia, prosa, teatre i debatre sobre els temes que s'esdevenguin, amb unes poques limitacions. El grup està completament obert a qui s'hi vulgui incorporar, sense cap tipus de condicions prèvies. Els objectius del grup inclouen la realització d'actes culturals, sense que això sigui una obligació inexcusable, sols es duran a terme si els propis membres ho troben oportú. No depenem de ningú ni tenim obligacions amb cap estament, som completament autònomsi gestionats sols per nosaltres mateixos.
Convidam als que s'hi vulguin afegir.

divendres, 22 de gener del 2010

Presentat el llibre de relats "Solatges"



El dia 20 de gener, a la biblioteca de Can Torró (Alcúdia), es va presentar el meu darrer llibre de relats breus "Solatges", amb un pròleg de Pere Rosselló Bover, que va fer la presentació. A l'acte hi assitiren unes vuitanta persones, entre les quals hi havia el batle de Santa Margalida, Martí Torres, el regidor de Cultura de l'ajuntament d'Alcúdia, Pere Mallondra, així com nombrosos amics i familiars.

diumenge, 10 de gener del 2010

Presentació del llibre "Solatges"

El dia 20 de gener de 2010 es presentarà a la biblioteca de Can Torró (Alcúdia) el llibre de relats "Solatges". Farà la presentació el professor de l'UIB Pere Rosselló Bover, que és també l'autor del pròleg que es reproduei a continuació:

MOTS PRELIMINARS

Les proses que formen Solatges, el llibre que el lector té en les mans, són alhora un conjunt de contes i, també, unes memòries parcials o fragmentades. L’autor, Rafel Bordoy, fins ara havia conreat la poesia, sobretot, però també la traducció, l’assaig d’investigació i la biografia. Per tant, aquesta no és la seva primera incursió en el terreny de la prosa, encara que sí ho sigui en la narrativa de creació. Amb Solatges el nostre autor fa el seu camí per un territori fronterer de diversos “gèneres” –que barreja la creació amb la realitat– sense romandre empresonat en cap d’ells, la qual cosa li obre un ampli ventall de possibilitats.
Solatges és, evidentment, un llibre de contes. Es tracta de narracions que destaquen per presentar-nos uns personatges curiosos, sovint excèntrics, singulars... En realitat, més que una col·lecció de relats podríem considerar que aquest llibre és un aplec de retrats. (I, de fet, alguns no pretenen ser altra cosa, com els que apareixen al final del volum.) Es tracta de contes presentats sempre amb un sentit de l’humor bonhomiós, respectuós amb la fràgil i efímera naturalesa humana, que no pretén ferir ningú, sinó tan sols destacar la singularitat i l’enginy dels personatges. Les històries, a més, sempre amaguen una sorpresa, que d’antuvi el lector intueix que trobarà al final. A cada història Rafel Bordoy fa saltar la guspira de la sorpresa, que ens obre els ulls i ens descobreix un món materialment pobre, però molt ric quant a saviesa i a recursos mentals. Així, Solatges és una invitació a viatjar a una època en què la senzillesa i la pobresa no estaven barallades amb la inventiva.
Les proses de Solatges formen també un mosaic d’anècdotes reals, que ens mostren una època que ja s’ha esvaït. Fins fa unes dècades la vida dels pobles (i també la de les barriades i de les petites ciutats) comptava amb un anecdotari més o menys recent, protagonitzat per persones reals, moltes de les quals encara eren vives o feia poc que havien traspassat. Rafel Bordoy és conscient del caràcter efímer d’aquest tipus d’història, que habitualment es transmetia per mitjà de la paraula oral. L’autor, abans que s’oblidin, ha volgut plasmar-les, fixar-les en el paper imprès, perquè aquesta era l’única manera de salvar-les de l’oblit. Certament, és el mateix propòsit que es fixaren els autors costumistes del segle xix, quan varen veure que tipus, oficis, formes de vida, llocs... estaven desapareixent. Tanmateix, els mateixos vents destructors que des de mitjan segle xix ho enrunaven tot –és a dir, això que d’aleshores ençà s’anomena progrés– han seguit fent estralls, especialment en les darreres dècades del segle xx.
Ara bé, Solatges no és només un aplec d’anècdotes, de fets intranscendents, més o menys graciosos, sinó el retrat psicològic de tota una societat. Aquests relats tenen un fort caràcter memorialístic, ja que reflecteixen la Mallorca anterior a l’eclosió del turisme, abans de l’entrada en el consumisme actual. Els lectors hi podran trobar plasmada una manera de viure que potser han conegut, però que ja no existeix. L’activitat del contraban, la pobresa de les antigues escoles infantils, les projeccions de cinema o les curses de braus als pobles, els discursos dels feixistes, les activitats dels escolans a la parròquia... són fets que caracteritzaren la nostra vida quotidiana durant els anys de letarg de la dictadura franquista. Rafel Bordoy en el seu llibre ha fet un intens exercici de memòria i hi ha fixat aquest món, que, majoritàriament, coincideix amb el dels anys de la seva joventut. D’aquí el sentit del títol, ja que les històries del volum no són altra cosa que records d’un altre temps que, com el pòsit d’un líquid que resta al fons d’un recipient, han quedat dipositats en la ment de l’escriptor.
El retrat d’aquesta societat esvaïda ens és ofert a partir de la presentació d’una multitud de personatges, una bona part dels quals prové de l’entorn familiar de l’escriptor. Altres són personatges populars d’Alcúdia, el poble on el nostre autor va néixer, o de Santa Margalida, la vila on viu des de fa molts d’anys. Tanmateix, en el fons, la procedència dels personatges és indiferent, perquè cap d’ells no es defineix pel lloc on viu, sinó pel fet de pertànyer a una època determinada. Així, Rafel Bordoy, amb una punta d’elegia –no exempta, tampoc, d’un gust evident per la facècia–, els ha volgut rescatar de l’anonimat i, per aquest motiu, ens els presenta amb noms, llinatges i malnoms. Al capdavall, es tracta d’unes persones que, en major o menor grau, han format part d’un temps passat que ell també va viure.
Finalment, voldria acabar aquestes paraules de presentació amb una invitació a la lectura d’aquest volum. Solatges és un llibre divertit i emotiu a la vegada. Com els personatges que hi retrata, Rafel Bordoy és també un home d’enginy, que sap que l’essencial de la vida només es troba en les coses petites, i que, com a escriptor, ens revela tota una manera de viure i de pensar en aquests contes brillants, elaborats amb l’argila pobra –però acolorida– d’alguns records volanders.

Pere Rosselló Bover