Una mala imatge

Quan vaig una estona a la platja, cosa que no faig massa sovint, procur, per allò de la comoditat, anar al lloc que està més prop de casa, en el meu cas és la platja de Can Picafort, just darrera

l'hotel Dunas Platja. Allà, a la vora de l'aparcament de cotxes, hi ha una passarel·la amb el trespol de fusta que facil·lita el pas des del carrer a la platja. Aprofit aquell pas i axí ho faig des de fa un parell d'anys, i com jo bona quantitat de turistes i no turistes que s'apropen a gaudir d'una estona a la vorera de mar.

Enguany, en la inauguració de la meva temporada com a banyista, he tengut una desagradable sorpresa: al final de la passerel·la de la qual he parlat abans, qualcú hi ha plantat un "chiringuito", a dos metres escasos del final del trespol de fusta, de manera que la primera cosa que et trobes quan vols accedir a la platja és la part posterior de l'esmentat "chiringuito", amb envasos buïts i altra casta d'averies pròpies d'aquests establiments a més de dos contenidors de fems, un a cada banda de la passerel·la, que et veus obligat quasi a fregar, si vols accedir a la platja, després de vorejar aquella estructura allà plantada.

Salvat aquest ignominiós escull i després de sortejar la quantitat de parassols i gandules que gairebé enveeixen bona part de la platja, aconsegueixes un espai on instal·lar-te i quan vols gaudir d'una estona de tranquil·litat, després d'haver-te refet de la mala impressió causada per la vista d'aquell baluard, als seus gestors, em semblaren extrangers, se lis ocorre la lluminosa idea de posar música a tota pastilla. Me'n vaig anar d'aquell indret amb la idea de canviar, en el futur, el meu lloc de bany a la mar a un altre bocí de platja, digue'm-ne més civilitzada.

A hores d'ara no sé si la competència per autoritzar la intal·lació d'aquest tipus d'establiments pertany a la demarcació de Costes o a l'ajuntament de Santa Margalida, però sigui qui sigui el rsponsable, sens dubte ha contribuït a degradar una mica més la nostra ja de per si malmenada vorera de mar. No sé si els turistes o els autòctons que freqüenten aquell indret ho veuen amb els meus ulls, però de cap manera pens que aquest sigui el camí per atreure un turisme de qualitat. Amb actuacions com aquestes i d'altres de semblants no crec que poguem parlar de potenciar un turisme sols una mica més selecte ni intentar la tan manida i desitjada desestacionalització.

Presentació a sa Bassa Blanca

El dia 13 de juny, a les 18'00 hores es presentà a la fundació Ben Jakober, sa Bassa Blanca (Alcúdia) el llibre "Felicià Fuster, a l'ombra de les paraules", de l'autor Rafel Bordoy. La presentació va córrer a càrrec de Miquel Marín, historiador, de la Fundación Endesa, que féu una síntesi del llibre i de l'autor.

La batlessa d'Alcúdia, Coloma Terrassa, parlà de la figura de Felicià Fuster i de la seva sensibilitat cap al municipi, distingint-lo amb una part del seu legat.

L'autor del llibre parlà, entre d'altres coses, de la gestació del llibre i de la vinculació de Felicià Fuster amb Alcúdia.

A l'acte hi assitiren, a més de l'esmentada batlessa, alguns regidors del consistori alcudienc com la regidora de cultura, Àngela Amer, Josefina Linares, Mateu Salord, Pere Malondra, la tècnica de Cultura de l'Ajuntament d'Alcúdia, Carme Suarez, així com represntats d'entitats com Alcudiamar, Tercera edat d'Alcúdia, Persones majors del Port d'Alcúdia, d'empreses nàutiques, membres del grup Ansa per ansa, personal de la Fundació així com familiars i amics de l'autor i de Felicià Fuster.

Tots els intervinents tengueren paraules d'agraïment cap a la Fundació per acollir la presentació del llibre en un marc incomparable, com és sa Bassa Blanca. El propi Ben Jakober dirigí unes paraules als assitents.

Presentació del llibre Felicià Fuster a l'ombra de les paraules a Alcúdia

Senyora batlessa d'Alcúdia, senyores i senyors, amics tots:

Primer de tot vull agrair a la Fundació, en les persones de Yannyk i Ben Jakober i de la directora Eva Mulet, la satisfacció de poder presentar aquest llibre en aquest sorprenent indret de meravella, del poble on vaig néixer, Alcúdia. Sé, estic segur, que si Felicià Fuster pogués esser entre nosaltres se sentiria també molt satisfet, per dos motius: la seva bona amistat amb Ben Jakober i per l'admiració que sentia per aquesta Fundació, manifestada en distintes ocasions.

Aquest llibre, la intenció del qual era la de parar més esment a la part humana que no a la professional, del personatge, tot i anar ambdues íntimament lligades i que el propi Felicià no hauria volgut que fos una biografia, està basat en converses entre ell i jo i en el meu coneixement de la seva família i el seu entorn, referit a la vila de Santa Margalida, allà on Felicià va néixer i va passar bona part de la seva infantesa i joventud, allà va iniciar la seva vida professional, a la fàbrica que fundà el seu padrí, a més de ser el lloc on va voler que les seves despulles reposassin, definitivament, a la tomba familiar.

Dit això, i atès el lloc on ens trobam, no podem passar per alt de cap manera la seva vinculació de Felicià amb Alcúdia, principalment per motius professionals com fou la construcció de la central d'Alcanada, aquella primitiva central que va causar l'admiració del seu padrí, quan ell mateix li mostrà les obres quasi acabades, i després per causa del muntatge de la del Murterar, tant una central com l'altra importantíssimes, en el seu moment, per al desemvolupament d'una Mallorca moderna. Però, i això és important, també perquè havia manifestat, en distintes ocasions, la seva intenció de passar les velleses a la casa que es va fer construir en els terrenys de Sa Quarentena. Després, la vida dóna moltes voltes i les intencions de Felicià Fuster prengueren un rumb distint.

Me consta que ell estimava i admirava Alcúdia, ja des d'infant, i així m'ho manifestà en diverses ocasions. Manifestacions que deixà per escrit, de manera clara, al pregó de les festes de Sant Jaume que va pronunciar el 19 de juliol de 1998. Així que m'heureu de permetre que les meves paraules siguin en bona part manllevades a les que ell plasmà en aquell pregó. Per tant, en homentge a Felicià Fuster i a la ciutat d'Alcúdia, deixem que siguin les seves pròpies paraules i no les meves les que dónin fe del que vos acab de dir.

Començava el pregó, donant un repàs, amb molta admiració i respecte, al que havien dit alguns dels pregoners que el precediren com, Andreu Qués, Jaume Vidal, Luís Morano, Rafel Bordoy Valls, Bartomeu Serra, Alexandre Ballester, Bartomeu Català, Alexandre Cuéllar, Bernat Cifre i d'altres. I seguia diguent Felicià:

"Vos podeu imaginar amb quins ulls devia mirar, un al·lotet de fa un bon grapat d'anys, el mostrador d'una pastisseria o d'una botiga de juguetes i quina impressió es reflectia en els seus ulls? Pens que, més o manco, la mateixa o semblant a la que devien expressar els meus ulls de nin margalidà, d'un poble amb un paisatge auster, quan mirava el moll i la costa alcudienca, des de la senzillesa de Son Bauló -més tard Can Picafort- una platja quasi ignorada d'un poble terrassà".

Rebostejava després en els seus records i continua amb la seva lloança a Alcúdia i el seu port. Diu:

"Aleshores a Can Picafort no teníem hotels, ni un moll ple de barques de pescadors, ni pescadors, sols uns pocs estiuejants, com el meu padrí, que els agradava, amb la seva barqueta, encalçar qualque pescada. Res que es pogués comparar amb aquells pescadors del Port d'Alcúdia, coneguts arreu del món mariner de Mallorca i Menorca i que jo coneixia i respectava per boca del meu padrí: els Miquelins, els Rabasses, els Alouets, en Cotó... continuadors d'una nissaga que va donar importància i omplí de vida el Port d'Alcúdia, devers la meitat del segle XVIII."

Després d'envejar amb, enveja sana, allò que tenia Alcúdia i que ell hauria volgut pel seu Can Picafort, Felicià continuava dient:

"El temps, que és un capgirador de vides, va voler lligar la meva joventut, o joventut madura, al Port d'Alcúdia. Aquest port, el segon de l'illa, aleshores infrautilitzat, em va semblar, des de la gestió dins la companyia elèctrica, el lloc més adient atès que permetia l'abastament de combustible per a la central elèctrica, tan necessari per al desenvolupament d'Alcúdia, de tot Mallorca i de Menorca."

"I després dels dos primers grups de la Central del Llatzaret, un tercer i la nova Central del Murterar. I aquí em teniu, aquell jovenet que somniava des de l'altra part de la badia, fent bona part del seu treball a Alcúdia i a la central elèctrica, allotjat a l'Hotel Golf, emblemàtic exponent del desnvolupament turístic, abans de la proliferació de les edificacions que l'enrevolten".

I continua, desfent-se en elogis d'Alcúdia, el Port i el seu paisatge, i és quan manifesta la seva intenció de viure la jubilació mirant a la badia, enfront del Can Picafort de la seva infantesa, i ens ho expressava així, quasi sempre amb el referent del seu padrí al qual a més d'estimamar-lo i respectar-lo, també admirava profundament:

"El meu padrí, que em va fer compartir la seva admiració pel Port d'Alcúdia, compartia ell a la vegada la idea d'Unamuno, en el sentit que "Alcudia es un buen lugar para envejecer"". I aquest és un regal que he d'agrair a qui té la potestat de traçar el camí del nostre devenir per aquest món: he tengut, tenc, l'oportunitat de fer-me vell a Alcúdia, a un indret privilegiat, un lloc històric que un temps fou Llatzaret, el que en diem la Corantena. Allà un dels indrets més hermosos de la nostra variada Mallorca, puc veure passar cadascun dels moments que componen la singladura d'una vida que, irremeiablement camina cap al compliment del seu cicle. Des d'allà, amb la blavor enlluernadora de la mar pel mig, puc entrellucar le meu pretèrit punt de vista, que malgrat tenir poc que veure amb el Can Picafort de la meva infantesa, és una fita, una més, que marca una etapa, gens curta, de la meva vida".

Totes aquestes paraules i d'altres, també elogioses que es reflexen en el seu parlament, li semblaren a Felicià Fuster, suficient justificació perquè li encomanassin de fer aquell pregó, en l'any de la festa triennal de 1998.

I a mi, que no necessit justificar tapoc la meva estimació pel poble on vaig néixer, un poble que és ciutat i que té indrets tan bells i meravellosos com aquest en el qual ara ens trobam reunits, també me semblen suficients les paraules de Felicià Fuster, per cloure la presentació d'aquest llibre, on hi podreu trobar, de forma més explícita i detallada tot el que us he esboçat en aquest breu parlament i els trets que defineixen la vida d'una persona admirable que, sens dubte, ha marcat una fita dins la història de la nostra estimada Mallorca.

I res més, moltes de les coses que jo us podria dir les trobareu a les pàgines d'aquest llibre amb paraules de Felicià Fuster, que sens dubte són molt més interessants que les meves. Sols vull repetir el meu agraïment a la fundació, i fer-lo extensiu a l'ajuntament d'Alcúdia i el seu suport per poder portar endavant aquesta presentació. Gràcies al bon amic Miquel Marín per les seves encertades paraules i el sacrifici que ha hagut de fer per esser avui aquí. A les bodegues Macià Batle. I a tots vosaltres gràcies per la vostra amable presència.

Moltes gràcies.