dijous, 18 de febrer del 2016

Lope de Vega


Soneto de repente

Un soneto me manda hacer Violante:;
en mi vida me he visto en tal aprieto,
catorce versos dicen que es soneto,
burla burlando van los tres delante.

Yo pensé que no hallara consonante
y estoy a la mitad de otro cuarteto;
mas si me veo en el primer terceto,
no hay cosa en los cuartetos que me espante.

Por el primer terceto voy entrando,
i aún parece que entré con pie derecho,
pues fin con este verso le voy dando.

Ya estoy en el segundo, y aún sospecho
Que estoy los trece versos acabando.
Contad si son catorce, y está hecho.

Aquest és el sonet de Félix Lope de Vega y Carpio. A continuació vos don la meva versió.

Sonet de sobte

Un sonet m’encomana fer Violant;
i en ma vida m’he vist mai tan estret,
catorze versos diuen que és sonet,
rient rient ja en tenc tres per davant.

Pensava no trobar cap consonant,
i estic a la meitat d’aquest quartet;
mes si me veig en el primer tercet,
res no hi ha en els quartets que a mi m’espant.

En el primer tercet ja estic entrant,
em sembla que hi he entrat amb el peu dret,
i la fi amb aquest vers li vaig donant.

Ja som en el segon, i vos promet
que tretze versos estic completant:
comptau, si són catorze, és un sonet.

Lope de Vega


Soneto de repente

Un soneto me manda hacer Violante:;
en mi vida me he visto en tal aprieto,
catorce versos dicen que es soneto,
burla burlando van los tres delante.

Yo pensé que no hallara consonante
y estoy a la mitad de otro cuarteto;
mas si me veo en el primer terceto,
no hay cosa en los cuartetos que me espante.

Por el primer terceto voy entrando,
i aún parece que entré con pie derecho,
pues fin con este verso le voy dando.

Ya estoy en el segundo, y aún sospecho
Que estoy los trece versos acabando.
Contad si son catorce, y está hecho.

Aquest és el sonet de Félix Lope de Vega y Carpio. A continuació vos don la meva versió.

Sonet de sobte

Un sonet m’encomana fer Violant;
i en ma vida m’he vist mai tan estret,
catorze versos diuen que és sonet,
rient rient ja en tenc tres per davant.

Pensava no trobar cap consonant,
i estic a la meitat d’aquest quartet;
mes si me veig en el primer tercet,
res no hi ha en els quartets que a mi m’espant.

En el primer tercet ja estic entrant,
em sembla que hi he entrat amb el peu dret,
i la fi amb aquest vers li vaig donant.

Ja som en el segon, i vos promet
que tretze versos estic completant:
comptau, si són catorze, és un sonet.