"Divide y vencerás"

Al final haurem de concloure que tots els polítics són iguals o si no ho són s'assemblen molt, i si no és així deu esser que la política imposa unes condicions que obtenen com a resultat que, d'una manera o de l'altra, les seves actuacions s'assemblin, malgrat la distància ideològica que hi pugui haver entre ells.

El president de la Comunitat Autònoma, José Ramón Bauzá, va agafar el tema de la nostra llengua i en va crear un problema allà on no n'hi havia cap, si de cas una mena de conflicte latent, amb poca incidència entre els ciutadans, i d'això n'ha creat una divisió entre els mallorquins que s'ha manifestat de forma, si no violenta, almanco exaltada.

L'ajuntament de Santa Margalida ha agafat el tema del pregó de festes de La Beata i ha fet, més o manco, el mateix, allà on no hi havia cap conflicte pel fet que el pregó es fes a l'Església, s'ha creat una divisió entre els que no hi tenien res a dir tant si es fa a l'església, com a un altre lloc, una majoria, i una hipotètica minoria que, potser, el volen al balcó de l'Ajuntament.

Els qui, per edat, tenim memòria de quan el pregó es pronunciava des de la balconada de l'Ajuntament, sabem que l'assitència era escasa i l'atenció poca. I si l'argument és el de voler deslligar el que és civil del que és religiós, no hauríem d'oblidar que la festa es fa en honor d'una santa, Santa Catalina Tomàs, comunment coneguda com La Beata. Si aquest és l'objectiu, tampoc l'Ajuntament hauria d'anar a l'ofici ni a la processó ni convidar-hi els seus correligionaris polítics, siguin o no del seu partit. Per altra banda, el pregó és una convidada a la festa i la festa, mentre no se li canvïi el nom, tant és religiosa com laica.

I per si de cas s'estrevé el canvi de nom, dos suggeriments: Festa de setembre o Festa de la tardor.

Dit això, manifestar que els quatre eixelabrats que anam, quasi sempre, per tot, seguirem anant a escoltar el pregó es faci alla on es faci.

El monument a la Beata

Després de sentir els comentaris d'algunes persones, sobre la reforma del monument a la Beata, a Santa Margalida, em decidesc a dir-hi la meva, perquè les coses clares i l'expressió d'opinions contraries no hauria de fer mal ningú, sobretot en un país que, potser massa sovint, presumeix de democràtic.

Potser podem qüestionar, no en mancaria d'altra, la reforma de la Plaça de la Vila duita a terme per l'anterior ajuntament, a compte del Plan E, potser podem estar d'acord, o en desacord, amb la seva oportunitat, potser l'estètica del conjunt, monument de la Beata inclòs, pot agradar més o pot agradar manco, però, si una cosa tenia de positiu aquella reforma, al meu parer i al de molta més gent, és la peatonització completa de la plaça, i aquesta peatonització ja es va desfer amb una sèrie d'arguments, que a mi em semblen de poc pes i que, únicament, han servit per donar preeminència als cotxes per damunt dels peatons. Si aquella mesura es va prendre per contentar alguns descontents del carrer Major, crec que no s'ha aconseguit del tot, ja que si descomptam dimarts, disabtes, diumenges, festes i altres esdeveniments i que molta gent continua circulant per l'esmentat carrer, no podem dir precisament que ja tenguem, amb la reforma circulatòria, La Seu plena d'ous. A més, ara alguns veïns dels carrer Major estan fallons de l'ajuntament perquè diuen que han de llevar la grua de la costa de Son Mas i de la del seu carrer, que segons diuen, entranya més perill, ni tan sols en parlen. Que vull dir amb tot això? Idò que, dins un poble, és gairebé impossible contentar tothom.

El mateix argument podem fer servir a l'hora de parlar de la proposada, per part de l'equip de govern de l'ajuntament de la Vila, reforma del monument a la Beata.Tammateix tampoc no deixarà content a tothom, a no ser que hi hagi qui es contenti amb una suposada revenja, pel fet de desfer quelcom duit a terme per l'adversari polític, argument certament molt pobre. Si tanmateix tothom no ha de quedar content, perquè s'han de gastar un doblers que, segons ens diuen, fan falta per moltes coses. Qualcú ha volgut vestir la moneia amb això de què sols costarà 18.000 € perquè la feina la faran els empleats de la brigada d'obres; idò bé, devuit mil euros és una quantitat que pot ser important en temps de crisi, segon, quan es fa una obra sempre s'ha d'afegir, i això ho saben bé els polítics, posem un 25% pels imprevists, i tercer, que faci la feina la brigada d'obres tampoc estalvia cap dobler ja que, si no vaig errat, la brigada d'obres també la paga l'ajuntament i, en conseqüencia, també la paga el poble. Així que, si anau sumant, veureu que ja no sortirà tan barata.

Un argument important per justificar el canvi podria ser el que hi ha gent que no li agrada. Si hem d'arreglar les coses que no agraden a molta gent, podríem fer una llista, amb el risc de quedar-nos curts: l'esllavissament del pati de l'institut, la piscina municipal, el caos de cotxes aparcats a la plaça, la velocitat en què circulen alguns cotxes i motos pel carrer Miquel Ordinas, i per altres llocs de la Vila, les molèsties d'alguns joves durant qualsevol casta de festes, la privatització de les festes del poble, el centre sanitari, la manca d'un espai per a joves, la manca d'un local per a activitats de les associacions, les necessàries retallades, la pujada d'imposts... Qualcú pensa que canviar el monument a la Beata és el més important, o el més necessari?

Visca la coherència

A Can Picafort, els poders públics locals, han llevat el carril bici que hi havia al passeig marítim. L'argument per defensar tal mesura és de prou pes: la defensa del peató davant la bicicleta, primer l'home després la màquina. Aquesta filosofia em sembla encertadíssima, un 10 als qui pensen que el peató, l'home, o la dona, que va a peu merèix tot el repecte del món davant un ens mecànic, un artilugi de metall, per molt saludable i ecològic que sigui, no fos cosa que atropelli qualque turista.
Però. Llàstima que tota obra lloable hagi de tenir un “però”: els mateixos poders públics locals que, de forma tan encomiable, han actuat a Can Picafort, no apliquen iguals criteris a La Vila. Allà han despeatonalitzat, parcialment això sí, la Plaça de la Vila, donant pereferència als cotxes, uns artefactes ni tan saludables ni tan ecològics com les bicicletes, però que fan més embalum i més renou quan circulen i més nosa quan estan aturats. La potència de l'automòbil predomina sobre la debilidat i feblesa de la bicicleta.
Tot i això, no és sols el fet que els cotxes puguin circular, lliurement, certs dies de la setmana, per una part de la plaça, el que és més greu és el desveri de cotxes aparcats des del cantó del carrer Baltasar Calafat, devora la Casa de Cultura, fins a l'Stop de l'olivera. Abans dificultaven el pas dels vianants les cadires i taules d'un determinat bar, ara l'entrebanquen l'anarquia dels cotxes que aparquen dins aquest tram de carrer.
Deu esser que el turista forà, que va a peu, mereix més consideracions i més atenció que els pobres vileros vianats que han de passar per la plaça.
És evident que el cotxe representa més el progrés que no una pobra bicicleta.

Un carrer per a Luís Aguilé

A Santa Margalida volen dedicar un carrer al cantant Luís Aguilé, per haver compost una cançó que deia, més o manco, “¿Quien no ha visto una chica bonita en Santa Margarita, en Santa Margarita...”. Res a dir a la trajectòria profesional i personal del cantant, que mereix tot el meu respecte, ni a la canço que gentilment ens va dedicar, però d'aquí a que doni nom a un carrer de La Vila crec que hi ha almanco una distància com per repensar-s'ho una mica.
No sé de qui va partir la iniciativa ni quins regidors li donen o li han donat suport, però em sembla d'un localisme exagerat i d'una ximplesa quasi infantil. Si això fos una idea del PP encara es podria entendre, essent un partit conservador, ancorat en el passat i amb una certa veneració pel castellà, però que ho ejecuti un ajuntament que sembla voler tenir un component progressista i un altre de nacionalista, la veritat és que és mal d'entendre.
Ara sols manca que el dia de l'obertura de l'hipotètic carrer es munti un coro de jovenets i jovenetes vestits de pagés que, mentre es descobreix la placa, entonin, a dues veus, la susdita canço convenientment traduïda al català per honorar més “lo nostro”.
I, posats a fer proposicions pintoresques, des d'aquí m'atreviria a demanar que a Can Picafort es posàs a un carrer el non dels “Romàntics”, aquell conjunt musical de Muro que, si no ho duc malament, crec que canten una cançó que parla de Can Picafort. I així la gent picafortera no es podria sentir discriminada pel fet que la cançó de Santa Margalida tengui un carrer i la de Can Picafort no. D'aquesta manera es mantindrien les bones relacions entre La Vila i el nucli costaner, al mateix temps que s'analtiria la cultura autòctona i el valors cívics i democràtics.

Fer i desfer

Una fadrina brodava
llavor ho tornava desfer,
per tenir feina que fer
quan s'estimat hi anava.

Penélope era esposa d'Odiseo, rei de Ítaca, que lluitava a la guerra de Troia. Mentre Odiseo era a la guerra, la seva esposa era festejada per molts de pretendents, ella, per no comprometre's amb cap d'ells els deia que deixaria el seu home quan acabàs el sudari que teixia per quan morís el seu sogre, Laertes, però durant la nit Penélope desfeia el que havia teixit durant el dia.
Una cosa semblant és el que fan, o volen fer, alguns ajuntaments amb les obres duites a terme pel consistori anterior, sobretot si és de signe polític contrari.
Exemples en trobaríem més que no en voldríem, en destacaré dos que em vénen a la memòria, un de cada color polític: l'actual equip de govern de l'ajuntament de Palma ha llevat el carril bici de les Avingudes que havia posat l'anterior consistori d'Aina Calvo. L'ajuntament de Santa Margalida vol tornar arrera la peatonització d'una part de la Plaça de La Vila i a més ha encarregat un estudi per modificar el monument a La Beata, ambdues coses realitzades per l'ajuntament anterior.
Vet aquí un fer i desfer, pagats amb els doblers dels ciutadans, que ens deixa fermats als capricis estètics d'uns regidors, que, com a molt, tendran uns coneixements semblants als de qualsevol ciutadà, pel que fa a les conveniències o gusts del que voldríem que fos el poble o la ciutat. Això en si ja seria greu, però encara ho seria més si en les seves actuacions hi hagués amagada una bona dosi de revengisme polític.
Ara que tots els ajuntaments retallen del pressupost, s'emprarà el producte de les retallades per pagar el desfer i tornar fer?