La casa dels prodigis

Quan era un al·lot pucer, sempre que passava per Can Torró, aquell casalot que mirava de front cap al carrer de Sant Jaume, em semblava com si veiés un palau, aleshores no sabia massa bé com eren els palaus. Però veia, aquella casa gran, immensa, admirable, amb un portal alt i finestres amples. Allà hi vivien nins i nines, una senyora molt guapa, i un senyor que era l’amo d’aquell cine que hi havia a la plaça, en el qual mon pare, des de dins un quartet no massa gran i mitjançant una maquinota negra, que a mi em semblava miraculosa, ens projectava aquelles imatges que ens omplien els ulls i el cap de fantasies, d’aventures i d’històries.

Avui, a Can Torró, també hi entren nins, nines i molta gent, car aquell casal que em semblava un palau, ara, per a mi que s’ha convertit, no sé si per art de màgia, en una vertadera mansió de les meravelles. Un bon dia, això passà ja fa temps, posem que són trenta anys, va ser com si uns immensos esbarts d’aus de diverses formes i plomatges de tots els colors, haguessin entrat, a milers, a través dels finestrals, fins arribar a omplir les clares i espaioses estances.

Aquells prodigiosos aucells, que tenen centenars d’ales, són de bon manament i es deixen agafar amb facilitat, aleshores et presten les seves ales per tal que tu puguis volar i viatjar per terra, mar i aire, a països exòtics, a indrets inimaginats, entrar dins estances sumptuoses, visitar illes perdudes en mig de la mar, baixar a les profunditats dels oceans, pujar a les muntanyes més altes, endinsar-te en boscos espessos i exhuberants, trescar tots els continents, explorar les coves més profundes, els deserts més extensos, conèixer els animals més estranys i els personatges més interessants i viure aventures tan fantàstiques com mai no hagis pogut imaginar, descobrir tresors fabulosos, escoltar  poemes bellíssims, contemplar pintures meravelloses, participar en aventures impensades, conèixer els monstres més horripilants i les criatures més encisadores, viatjar en el temps: en el passat i, fins i tot, en el futur... Amb aquelles ales no hi haurà història, per extraordinària que sigui, que tu no piguis conèixer i viure de primera mà, ni secret per amagat que estigui que no aconsegueixis desentranyar. Quasi és com si tot això ho poguessis tocar amb les teves pròpies mans.

Aquestes aus portentoses, aquests èssers increïbles, porten infinitat de noms, però pertanyen a una mateixa espècie: Llibres! 

Rafel Bordoy Pomar

Temps de confinament de 2020