Dia de la poesia

L'ametler

Quin vent redimirà

el retut ametler

d'aquell romanticisme ambafador

que els poetes i el temps li han penjat

a la biografia?

Cauran les castes flors,

estigmes d'un febrer

que rifa primaveres,

tan lentes com el fàstig de les hores,

com l'aspre caminada d'un malson.

Fins que un dia, les tremoloses passes

estantisses, d'uns vells enamorats,

deixalles en el fang de la darrera pluja,

sollaran, inclements,

aquella vanitat immaculada.

Dia de la poesia

Cementiri

Ciris d'encesa flama d'un verd fort,

canalobres a l'ara del desfici,

on s'immmola, cruent, el sacrifici

i cada pedra ens parla de la mort.

Allà hi arrela fonda la dissort

i l'enyorança és com un precipici,

fatal condemna, etern judici,

jardí on hi floreix el desconhort.

On s'esfullen les flors i les paraules

i es forgen els records, talment les baules

de la cadena que esclavitza els anys,

immensa mar on sols resta l'estela,

on s'esgota la llum d'una candela

i les gotes de pluja es tornen planys.

Rafel Bordoy