La festa de La Beata

Sempre he pensat, si estic equivocat que qualcú m'ho digui, que la vila de Santa Margalida viu la festa de la Beata sols durant uns vint o vint-i-cinc dies a l'any, durant la resta de temps, aquesta festivitat que tanta importància assoleix durant aquests escasos vint-i-cinc dies, roman com una cosa testimonial.

Una festa que, a dir de moltes persones, marca i condiciona el calendari de tot un poble, que, segons se sent comentar, anima, emociona i enorgulleix molta gent, pens que hauria de ser més present en el devenir no diré diari, però sí molt més freqüent en la vida vilera, per tal de concienciar la gent en la conservació i puresa de tan ponderada i estimada festa.

La inercia és una mala companya de viatge: es deixa passar el temps i avui perdem un costum, demà es canvia quelcom per fer-ho o més modern o més còmode, després feim concessions a la gent que no sent la festa de veres... fins arribar a un punt en què allò que feim, allò que celebram, deixa d'assemblar-se al que era abans. Així es va desvirtuant una tradició, així es perd una identitat.

La festa de La Beata, al meu parer, -torn repetir que puc estar equivocat- córre el perill de morir d'èxit: s'ha feta gran en desmesia, s'ha fet present en els mitjans, s'ha donat a conèixer per tot arreu...però pot haver perdut, engolida per la modernitat, part del seu esperit primigeni, part d'una autenticitat desitjable, d'una solemnitat necessària.

Quan parl de tot això no em referesc a l'entorn, que potser també, sinó al seu bessó, a allò que li dóna sentit, que li dóna la raó de ser: la processó i a tot el que l'enrevolta i li serveix d'acompanyament. Car hi ha una cosa primordial que s'ha anat diluint amb el temps i no hauríem de perdre de vista: és el sentit religiós de la festa, aquest és el seu origen, aquest és el seu motiu, sense aquest important component no hi hauria festa, és el l'argument principal que l'ha mantinguda viva durant més de dos-cents anys. Si deixam de banda aquest fet la podríem anomenar "Festa de setembre", "Festa de les gerres", "Festa dels pagesos i pageses"... o qualsevol altre nom que li volgueu donar, però mai no li podríem dir, amb propietat, Festa de la Beata.

Possiblement aquesta reflexió podria donar lloc a un llarg i extens debat, precisament aquesta és la pretensió: encetar un debat sobre el tema, qui tengui qualque cosa que dir que ho digui, qui tengui una idea que aportar que ho faci, qualsevol suggeriment, qualsevol idea sens dubte pot esser aprofitable. Entre les persones que hi puguin estar interessades, potser es podrien treure unes conseqüències, es podrien elaborar propostes per presentar als qui tenen el deure i l'obligació de vetlar per la puresa i l'autenticitat d'una festa que de qualque manera ens identifica com a poble.

Em va fer reflexionar sobre el tema el veure que un poble com Sóller es preocupa per preservar la tradició, la solemnitat, la puresa, de la seva festa de la Fira de Maig i el seu popular Firó. Si altres pobles ho fan també ho pot fer La Vila, el que manca potser sigui voluntat i ganes.

Si en els dies que corren, podem embadalir-nos davant una posta de sol, gaudir de la rialla d'un infant, d'uns instants de conversa amb un amic, de llegir un llibre i d'estimar una persona; és que encara no està tot perdut.

El naixement

Sota un cel estrellat de neules blanques,

condormides ovelles de cotó,

nevades de farina i d'unes branques

penjades, cireretes de pastor.

Sobre el vidre d'un llac renta una dona,

vora un foc, sense flama, un pastoret

té a la mà una ximbomba que no sona,

dins un coval d'escorça i de verdet.

Infinit, un desert d'arena fina

i mostrejat de solcs,

un sementer,

un palau tot pintat de purpurina

i un poble de casetes de paper.

De palla i de cartons una porxada

que sembla ser tan pobra i tan humil,

que pels amples forats de la teulada

entren els raigs de lluna, fets de fil.

I a la claror d'una candela encesa,

embolcallat dins menudall tot blanc,

símbol d'humilitat i de pobresa,

el cos petit d'un minyonet de fang.

Un infantó, la boca mig oberta

i ulls astorats, albira atentament,

i al bellugueig d'aquella llum incerta

sembla que cobra vida el naixement.

rafelbordoy.blogspot.com

Visca la democràcia

Després de quaranta anys de dictadura a la fi ens arribà la democràcia al nostre país. Semblavem al·lots amb jugueta nova, moltes vegades somniada, però, no sabíem ben bé com emprar-la, però qualsevol oportunitat ens pareixia una bona ocasió per posar la paraula màgica a la nostra boca. Quan es tractava d'elegir, fos el que fos, sempre hi havia algú que t'enteferrava "ara ja hi ha democràcia" i el mateix raonament servia tant per elegir el batle del nostre poble com per triar una corbata. De llavors ençà començaren a escampar-se per tot arreu, com una taca d'oli, els "demócrates de tota la vida". Ja ningú no havia estat franquista.

Avui, quasi altres quaranta anys després, sembla que encara hi ha demócrates de tota la vida que no han assimilat massa bé el significat d'aquella nigromàntica paraula i la fan servir en qualsevol oportunitat ja sigui per justificar la seva actitud, com per reforçar les seves opinions i, sobretot, per desqualificar l'adversari. Qui no combrega amb la nostra ideologia és que no és democràtic, qui no és de la nostra corda tampoc no ho és democràtic. En canvi ens sembla totalment estar dins el canons de la democràcia quan criticam qualsevol actitud, paraula o gest que facin els nostres contraris, o simplement els qui no estan d'acord amb les nostres idees. Això en política ho podem veure per pa i per sal. El cas és que no volia parlar de política ni de polítics però, ja que hi som, no em puc resistir de contar quelcom que em va arribar al correu electrònic.

"Diuen que Déu va voler repartir dues virtuts a cada país, però quan li tocà a Espanya n'hi donà tres:

els espanyols serien honests, intel·ligents i polítics. L'àngel que ajudava el Senyor el va advertir:

-Senyor, com és que als espanyols els donau tres virtuts i als altres només dues?

-És ver- digué Déu- m'havia errat, però per arreglar-ho faré que només en puguin emprar dues. Així el qui sigui intel·ligent i polític no podrà ser honest; el qui sigui honest i polític no podrà ser intel·ligent; i el que sigui intel·ligent i honest no podrà ser polític".

El que demanaríem és que tots el polítics usassin correctament la democràcia i que Déu els donàs la virtut del seny.

rafelbordoy.blogspot.com

La violència en el futbol i altres violències

Acabam de saber que un home, 43 anys, ha mort per mor d'una brega prèvia a un partit de futbol. Ara tothom parla de la violència en el futbol, que s'ha de posar remei a aquest tipus de barbàrie, que s'ha de prohibir l'entrada als camps de futbol a les persones que provoquen aquestes i altres barbaritats parescudes, ja estaria bé fer-ho, però això, al meu parer, sols seria posar un pegat a un problema molts més greu, aquells que exerceixen la violènca en els camps de futbol i entorn del futbol, tammateix traslladarien el seu tarannà violent a un altre escenari.

En el nostre món i al llarg de la història hem vist i veim que l'antagonisme quasi sempre engendra violència i, malauradament, sembla que sigui present de manera constant en la nostra vida, exemples em podem posar centenars: hi ha confrontació en l'esport, en la política, en els negocis, en la religió, per raó de les ideologies, pel color de la pell, per les creences, pels territoris, pels interessos, siguin de la classe que siguin, etc. Així que hem vist enfrontaments, lluites i fins i tot guerres, entre països, entre races i ètnies distintes, entre aficionats d'equips de futbol, entre polítics de tendències oposades, entre catòlics i protestants, entre taurins i antitaurins, entre el petit comenrç i les grans superfícies, entre rics i pobres... Sembla com si la raó de la nostra vida fos un anhel constant de discrepància i, malauradament, aquest enfrontament sovint degenera en qualque tipus de violència, ja sigui verbal, escrita, física, sicològica... La violència i la lluita són presents als parlaments, als camps de futbol, a les escoles, a les llars, als espectacles, a les relacions personals, a les noves tecnologies... I per si no bastàs, alguns mitjans de comunicació, principalment visuals, en fan d'aquests elements, agressius i brutals, la caça de l'audiència i per tant el seu negoci.

Aleshores pens que la solució no és aïllar els violents, que també, sinó aïllar els antagonismes, aplicar, i no només en el sentit físic, aquella màxima dels hipies: "practicar l'amor i no la guerra".

Motiu de preocupació

No sé quina és la reacció de les persones joves a l'hora de llegir el diari o escoltar les notícies de la radio i la televisió, però vos assegur que per a una persona de la meva edat poden esser motiu d'entrar en una severa depressió, i no cal anar a cercar massa enfora, amb el que tenim ben prop n'hi ha més que abastament. La corrupció s'esten arreu de la societat, polítics i no polítics s'afanyen per mirar d'enriquir-se damunt l'esquena del proïsme. Cada dia tenim notícies de morts violentes, ja siguin de les anomenades de gènere, per terrorisme o per qualsevol altra casta. I per si tot això no bastàs, acab de llegir que cada dia 10 professors pateixen actes violents per part dels seus alumnes o dels pares dels mateixos alumnes.

Sembla que els càstigs i la presó no aporten, almanco a curt termini, cap casta de solució. Com es pot suposar jo tampoc no la tenc, tant de bo qualcú la tengués. El que sí que gos és a fer una reflexió que potser altra gent la compartesqui: pens que el problema és d'educació i no en referesc a l'adquisició de coneixements, que també, sinó a la que s'hauria de donar als infants, primer a ca seva i després a l'escola, encaminada a la recuperació d'una sèrie de valors que, a poc a poc i per distintes causes, s'han perdut. Sols enfrontant el problema des de la base, podria tenir solució. El problema seria prou llarg de debatre i potser difícil de resoldre. Sens dubte tenien raó els nostres padrins quan deien que si volem endreçar un arbre ho hem de fer quan és jove.

Aquí queda la meva reflexió. Al cap i a la fi pot arribar a ser gratificant fer retxes dins l'aigua.