Bon Nadal

Un nou Nadal ha florit
com una rosa hivernenca
y la llum del sol ja trenca
la fosca a la llarga nit.
Jesús-infant, condormit,
vora la mare s'atansa
i un estel de benaurança
encén c amins de claror,
amb claranderes d'amor
i alimares d'esperança.

Bon Nadal per a tots

La mort de Jaume Pomar

Davant de la mort del poeta Jaume Pomar no sé si tocaria dir que potser era el millor poeta de la seva generació o omplir la seva biografia d'elogis a una trajectòria literària i exalçar prou la seva obra; cosa que sovint sol passar quan mor algun artista, o si seria més prudent deixar anar els panegírics i epitafis, que res no afegiran ni llevaran a la vàlua del poeta. L'obra literària d'en Jaume tendrà la mateixa qualitat després de la mort de l'autor que la que tenia quan aquest era ple de vida.

I pel que fa a la persona, en Jaume era el que era i res del que poguem dir sobre la seva personalitat, malgrat l'omplim de lloances epitàfiques, canviarà la realitat. El que sí és possible és que els qui, poc o molt, el tractàrem en vida percebessim un Jaume distint, segons la casta de relació que tenguérem amb ell. I el mateix podríem dir de la qualitat de la seva obra literària, cadascú la valorarà de manera distinta, segons els gusts particulars, independentment de la vàlua indubtable dels seus versos. No seré jo, però, qui vulgui alçar-se en crític davant el fet lamentable de la mort d'el poeta, que també podria anomenar amic.

La meva relació amb en Jaume va esser sempre cordial. Va tenir la gentilesa de publicar-me un poemari, El blau de la distància, a la col·lecció La sínia del Tall, que ell dirigia. Parlàrem de la col·lecció Mixtàlia que ell mirava amb apreci. Li he d'agrair un article, al diari Balears, prou afalagador per a mi, sobre la meva traducció de sonets de Quevedo. Li vaig presentar Felicià Fuster, que en Jaume volia que li fes un pròleg a una novel·la sobre el tema dels xuetes.

Una de les vegades que ens trobarem va esser per casualitat a la terrassa d'un bar de la Plaça Major de Palma, devien ser devers les deu del matí, li vaig demanar si volia beure qualque cosa i em va sorprendre demanant un whisqui, a aquelles hores.

Aquestes retxes sols pretenen esser una recordança del poeta i l'amic.

Entrevista al Diario de Mallorca

El diumenge dia 30 de juny es va publicar al Diario de Mallorca una entrevista que me vàren fer en relació al meu darrer llibre "Felicià Fuster, a l'ombra de les paraules", editat per Lleonard Muntaner.
http://www.diariodemallorca.es/part-forana/2013/06/30/feliciano-fuster-habria-sido-buen/856747.html

Programa 100 anys de La Salle a Santa Margalida

Diumenge dia 18 de novembre

A les 11'30 hores

Conferència amb el tema: "La Salle avui"

A càrrec de Paco Chiva, Germà de La Salle

Lloc: Sala de damunt la Rectoria

A les 13'00 hores

Missa a l'església parroquial

Actuarà la Coral de Santa Margalida

A les 14'00 hores

Dinar al restaurant S'Alqueria

Per a antics alumnes, familiars, amics i simpatitzants.

Preu 15 €

Els tiquets es podran adquirir a:

Estany de Sa Plaça i Mobles Payeras, o al telèfon 971523392 (R. Bordoy)

Abans del dia 12 de novembre.

Durant el dinar es farà la presentació del llibre "Ara fa100 anys" (La Salle a Santa Margalida, 1912-2012), de Rafel Bordoy.

El llibre recull el testimoni d'una vintena d'alumes que passaren per les aules del col·legi i d'alguns Hermanos, viculats al mateix col·legi.

Festes passades

Tanta sort que el batle va enviar un ban a cada casa dels margalidans, recomanant seny i cordura davant els assistents a la nostra festa de la Beata, concretament a la processó. No està gens malament intentar apagar un foc que, segons sembla, cremava ja fa dies. No hi ha dubte que els llaços foren els protagonistes, quasi per davant de La Beata, enllaçar sempre és una bona cosa, si és que qualcú no vol convertir els llaços en dogals.

No vull parlar de la llengua, dels llaços, ni del que qualcú anomena politització de la Processó, segons el Rector, això ja ve des de fa onze anys, encara que convendria diferenciar entre una processó religiosa i una processó laica que, necessàriament, res a veure té amb la política. Això donaria per un altre comentari.

Del que jo volia parlar és del deteriorament que, a parer d'algunes persones, sofreix la processó de La Beata. Això no és cosa d'enguany, som varis els que ja fa temps que ho hem denunciat. El cas és que sembla que si no es posa fre i s'adopten positures fermes, per part de qui en són els reponsables, això du camí de convertir-se en una rua on tot està permès i on tothom pot fer el que li doni la gana. No hi ha normes ni pels dimonis ni pels pagesos, o, si n'hi ha, ningú no les compleix.

Començant per la vestimenta, sobretot la de les pageses, en algunes ocasions, no té res a veure amb la vestimenta tradicional. Pagesos i pageses amb una càmera de fotos penjada al coll o a la mà, o amb una bossa de ràfia al costat. Els dimonis, alguns més carregats de suc que de picarols, fins i tot anant d'una part a l'altra de la processó amb llaunes de cervessa a les mans, retrassant els pas normal de la processó i convertint, pagesos i dimonis, el fet de prendre les gerres amb una disbauxa que, qualque vegada, traspassa els límits més elementals. Què pintava el mocadoret al coll dels músics de Tàrbena? I altres detalls que seria llarg enumerar.

Enguany la gent, en general, ha vist la processó més desorganitzada i més trista, potser tengui que veure, amb això de la tristor, la retallada de les bandes de música, però, la realitat és que aquest era el comentari que es podia sentir.

No s'hauria d'espenyar en uns pocs anys una cosa que n'hi ha costat més de dos-cents arribar fins aquí. Potser és que s'ha fet massa gran, potser s'ha fet massa popular i difícil de manejar. El cas és que si no s'adopten actituds valentes i decidides això se'n pot anar en orris en menys temps del que ens pensam.

Si a tot això hi afegim la poca qualitat de les festes en general, segurament per culpa de la situació econòmica, i deixen que la festa la facin els particulars i es permet que el botelló o botellot, o com punyetes es digui en català, campi per tot La Vila... Bona nit.

Festes de La Beata 2012

Després de tenir entre les mans el llastimós programa de les festes de la Beata a Santa Margalida -llastimós en la forma i en el contingut- no puc manco que considerar la gran dificultat que representa, per a un ajuntament, l'organització d'unes festes en un temps en què la tan manosejada crisi condiciona la disponibilitat econòmica. Però, quan no hi ha doblers, s'hauria de suplir la seva mancança amb altres mitjans, per exemple amb imaginació, aleshores si no hi ha ni doblers ni imaginació el resultat és ben evident.

Basta que doneu una ullada al contingut del programa, si en veure'l no vos fugen les ganes, i us n'adonareu del que vos dic: repeticions reiteratives d'actes poc engrescadors, eliminació d'actes tradicionals com les corregudes del Cos, diuen que no hi anava ningú, idò, res de donar-li un altre sentit, es lleven i fora problema, en el seu lloc es podria posar un acte més al Colomer, vista que n'hi ha pocs: unes corregudes amb un tassó de gin-tònic damunt el cap, per exemple, molt tradicional i molt nostre. Què seria de les nostres festes més tradicionals sense Es Colomer?

M'han dit, no sé si es ver, que enguany l'al·lota que representa La Beata, donarà el sus a la festa amollant un coet. No teníem altra manera, més genuïna, que la d'imitar el "chupinazo" pamplonica?

Bé, bromes apart, no pos en dubte la bona voluntat dels polítics i dels organitzadors, però, sempre he considerat que una comissió de festes amb representació de totes les entitats vileres, sona molt bé per allò de la participació, però no és gens operatiu. Cada entitat mira d'aficar el "seu" acte en el programa, sense tenir en compte el punt de vista global i, com que sembla que manca la coordinació, se solapen els actes i es dóna la impressió d'una participació masiva que no és tal, a l'hora d'acudir-hi la gent. Així s'aconsegueix omplir molts de dies amb poca festa. Amb l'agravant que, a la comissió, hi acudeix gent que el que manco té són ganes de festa.

Ja sé que criticar és la cosa més fàcil qu hi ha, això ho sap qualsevol polític que està a l'oposició. Per tant, no diré res més, sols que esper equivocar-me i que les festes resultin lluïdes i divertides, per a tothom. Així que, Molts d'Anys i bones festes!!