Poema de primavera i de passió

Dijous Sant

Pel cos de la primavera
l'horabaixa es torna grís,
humiliat i submís,
al cau de l'hora darrera,
pregant, Jesucrist espera
la indefugible agonia;
es fon en foscors el dia,
les oliveres de l'hort
porten presagis de mort
i blancors d'Eucaristia


Divendres Sant

Pel cos de la primavera
que el cinglador ha nafrat,
cent flors de sang han brostat,
ensangonant la sendera.
Floreixen per la vorera
violeta i pensament;
desiara, porta el vent
perfums d'angúnia i martiri,
i veim consumir-se el lliri
sobre una creu, lentament...


Pasqua

Pel cos de la primavera
s'alça el matí lluminós,
paleta que ompl de colors
el cel de l'hora primera.
De tenebres s'allibera
el sepulcre segellat,
la pedra s'ha retirat
per deixar sortir l'aurora,
i un sol de llum redemptora
llargament profetitzat.