dilluns, 21 de juliol del 2014
dijous, 10 de juliol del 2014
Presentació a sa Bassa Blanca
El dia 13 de juny, a les
18'00 hores es presentà a la fundació Ben Jakober, sa Bassa Blanca
(Alcúdia) el llibre "Felicià Fuster, a l'ombra de les
paraules", de l'autor Rafel Bordoy. La presentació va córrer a
càrrec de Miquel Marín, historiador, de la Fundación Endesa, que
féu una síntesi del llibre i de l'autor.
La batlessa d'Alcúdia,
Coloma Terrassa, parlà de la figura de Felicià Fuster i de la seva
sensibilitat cap al municipi, distingint-lo amb una part del seu
legat.
L'autor del llibre parlà,
entre d'altres coses, de la gestació del llibre i de la vinculació
de Felicià Fuster amb Alcúdia.
A l'acte hi assitiren, a
més de l'esmentada batlessa, alguns regidors del consistori
alcudienc com la regidora de cultura, Àngela Amer, Josefina Linares,
Mateu Salord, Pere Malondra, la tècnica de Cultura de l'Ajuntament
d'Alcúdia, Carme Suarez, així com represntats d'entitats com
Alcudiamar, Tercera edat d'Alcúdia, Persones majors del Port
d'Alcúdia, d'empreses nàutiques, membres del grup Ansa per ansa,
personal de la Fundació així com familiars i amics de l'autor i de
Felicià Fuster.
Tots els intervinents
tengueren paraules d'agraïment cap a la Fundació per acollir la
presentació del llibre en un marc incomparable, com és sa Bassa
Blanca. El propi Ben Jakober dirigí unes paraules als assitents.
Presentació del llibre Felicià Fuster a l'ombra de les paraules a Alcúdia
Senyora
batlessa d'Alcúdia, senyores i senyors, amics tots:
Primer
de tot vull agrair a la Fundació, en les persones de Yannyk i Ben
Jakober i de la directora Eva Mulet, la satisfacció de poder
presentar aquest llibre en aquest sorprenent indret de meravella, del
poble on vaig néixer, Alcúdia. Sé, estic segur, que si Felicià
Fuster pogués esser entre nosaltres se sentiria també molt
satisfet, per dos motius: la seva bona amistat amb Ben Jakober i per
l'admiració que sentia per aquesta Fundació, manifestada en
distintes ocasions.
Aquest
llibre, la intenció del qual era la de parar més esment a la part
humana que no a la professional, del personatge, tot i anar ambdues
íntimament lligades i que el propi Felicià no hauria volgut que fos
una biografia, està basat en converses entre ell i jo i en el meu
coneixement de la seva família i el seu entorn, referit a la vila de
Santa Margalida, allà on Felicià va néixer i va passar bona part
de la seva infantesa i joventud, allà va iniciar la seva vida
professional, a la fàbrica que fundà el seu padrí, a més de ser
el lloc on va voler que les seves despulles reposassin,
definitivament, a la tomba familiar.
Dit
això, i atès el lloc on ens trobam, no podem passar per alt de cap
manera la seva vinculació de Felicià amb Alcúdia, principalment
per motius professionals com fou la construcció de la central
d'Alcanada, aquella primitiva central que va causar l'admiració del
seu padrí, quan ell mateix li mostrà les obres quasi acabades, i
després per causa del muntatge de la del Murterar, tant una central
com l'altra importantíssimes, en el seu moment, per al
desemvolupament d'una Mallorca moderna. Però, i això és important,
també perquè havia manifestat, en distintes ocasions, la seva
intenció de passar les velleses a la casa que es va fer construir en
els terrenys de Sa Quarentena. Després, la vida dóna moltes voltes
i les intencions de Felicià Fuster prengueren un rumb distint.
Me
consta que ell estimava i admirava Alcúdia, ja des d'infant, i així
m'ho manifestà en diverses ocasions. Manifestacions que deixà per
escrit, de manera clara, al pregó de les festes de Sant Jaume que va
pronunciar el 19 de juliol de 1998. Així que m'heureu de permetre
que les meves paraules siguin en bona part manllevades a les que ell
plasmà en aquell pregó. Per tant, en homentge a Felicià Fuster i a
la ciutat d'Alcúdia, deixem que siguin les seves pròpies paraules i
no les meves les que dónin fe del que vos acab de dir.
Començava
el pregó, donant un repàs, amb molta admiració i respecte, al que
havien dit alguns dels pregoners que el precediren com, Andreu Qués,
Jaume Vidal, Luís Morano, Rafel Bordoy Valls, Bartomeu Serra,
Alexandre Ballester, Bartomeu Català, Alexandre Cuéllar, Bernat
Cifre i d'altres. I seguia diguent Felicià:
"Vos
podeu imaginar amb quins ulls devia mirar, un al·lotet de fa un bon
grapat d'anys, el mostrador d'una pastisseria o d'una botiga de
juguetes i quina impressió es reflectia en els seus ulls? Pens que,
més o manco, la mateixa o semblant a la que devien expressar els
meus ulls de nin margalidà, d'un poble amb un paisatge auster, quan
mirava el moll i la costa alcudienca, des de la senzillesa de Son
Bauló -més tard Can Picafort- una platja quasi ignorada d'un poble
terrassà".
Rebostejava
després en els seus records i continua amb la seva lloança a
Alcúdia i el seu port. Diu:
"Aleshores
a Can Picafort no teníem hotels, ni un moll ple de barques de
pescadors, ni pescadors, sols uns pocs estiuejants, com el meu padrí,
que els agradava, amb la seva barqueta, encalçar qualque pescada.
Res que es pogués comparar amb aquells pescadors del Port d'Alcúdia,
coneguts arreu del món mariner de Mallorca i Menorca i que jo
coneixia i respectava per boca del meu padrí: els Miquelins, els
Rabasses, els Alouets, en Cotó... continuadors d'una nissaga que va
donar importància i omplí de vida el Port d'Alcúdia, devers la
meitat del segle XVIII."
Després
d'envejar amb, enveja sana, allò que tenia Alcúdia i que ell hauria
volgut pel seu Can Picafort, Felicià continuava dient:
"El
temps, que és un capgirador de vides, va voler lligar la meva
joventut, o joventut madura, al Port d'Alcúdia. Aquest port, el
segon de l'illa, aleshores infrautilitzat, em va semblar, des de la
gestió dins la companyia elèctrica, el lloc més adient atès que
permetia l'abastament de combustible per a la central elèctrica, tan
necessari per al desenvolupament d'Alcúdia, de tot Mallorca i de
Menorca."
"I
després dels dos primers grups de la Central del Llatzaret, un
tercer i la nova Central del Murterar. I aquí em teniu, aquell
jovenet que somniava des de l'altra part de la badia, fent bona part
del seu treball a Alcúdia i a la central elèctrica, allotjat a
l'Hotel Golf, emblemàtic exponent del desnvolupament turístic,
abans de la proliferació de les edificacions que l'enrevolten".
I
continua, desfent-se en elogis d'Alcúdia, el Port i el seu paisatge,
i és quan manifesta la seva intenció de viure la jubilació mirant
a la badia, enfront del Can Picafort de la seva infantesa, i ens ho
expressava així, quasi sempre amb el referent del seu padrí al qual
a més d'estimamar-lo i respectar-lo, també admirava profundament:
"El
meu padrí, que em va fer compartir la seva admiració pel Port
d'Alcúdia, compartia ell a la vegada la idea d'Unamuno, en el sentit
que "Alcudia es un buen lugar para envejecer"". I
aquest és un regal que he d'agrair a qui té la potestat de traçar
el camí del nostre devenir per aquest món: he tengut, tenc,
l'oportunitat de fer-me vell a Alcúdia, a un indret privilegiat, un
lloc històric que un temps fou Llatzaret, el que en diem la
Corantena. Allà un dels indrets més hermosos de la nostra variada
Mallorca, puc veure passar cadascun dels moments que componen la
singladura d'una vida que, irremeiablement camina cap al compliment
del seu cicle. Des d'allà, amb la blavor enlluernadora de la mar pel
mig, puc entrellucar le meu pretèrit punt de vista, que malgrat
tenir poc que veure amb el Can Picafort de la meva infantesa, és una
fita, una més, que marca una etapa, gens curta, de la meva vida".
Totes
aquestes paraules i d'altres, també elogioses que es reflexen en el
seu parlament, li semblaren a Felicià Fuster, suficient justificació
perquè li encomanassin de fer aquell pregó, en l'any de la festa
triennal de 1998.
I
a mi, que no necessit justificar tapoc la meva estimació pel poble
on vaig néixer, un poble que és ciutat i que té indrets tan bells
i meravellosos com aquest en el qual ara ens trobam reunits, també
me semblen suficients les paraules de Felicià Fuster, per cloure la
presentació d'aquest llibre, on hi podreu trobar, de forma més
explícita i detallada tot el que us he esboçat en aquest breu
parlament i els trets que defineixen la vida d'una persona admirable
que, sens dubte, ha marcat una fita dins la història de la nostra
estimada Mallorca.
I
res més, moltes de les coses que jo us podria dir les trobareu a les
pàgines d'aquest llibre amb paraules de Felicià Fuster, que sens
dubte són molt més interessants que les meves. Sols vull repetir el
meu agraïment a la fundació, i fer-lo extensiu a l'ajuntament
d'Alcúdia i el seu suport per poder portar endavant aquesta
presentació. Gràcies al bon amic Miquel Marín per les seves
encertades paraules i el sacrifici que ha hagut de fer per esser avui
aquí. A les bodegues Macià Batle. I a tots vosaltres gràcies per
la vostra amable presència.
Moltes
gràcies.
divendres, 18 d’abril del 2014
Eixida del grup "Ansa per ansa"
La Bassa Blanca és una
antiga possessió d'Alcúdia, situada al nord d'Alcanada, a la
península de La Victòria, pel camí anomenat de la Muntanya que
arriba fins al Coll Baix. Per un paisatge típicament muntanyenc amb
pinars, garriga, sotabosc d'ullastres, romaní, garballó, alzines...
s'arriba on antigament s'ubicaven les cases de la vella possessió.
Després de travessar un portell ens submergim en un món que hom no
podia ni imaginar.
Des de l'any 1993 allà on
s'alçaven les cases de la possessió, s'ubica actualment la Fundació
Yannich Vu i Ben Jakober, un espai artístic sorprenent, admirable,
insospitat. Transitant per uns ben curats jardins, on hi sovintegen
escultures d'animals, esculpides en granit, obra dels artistes que
donen nom a la Fundació, arribam a la seva seu, un edifici, blanc
com una novia d'abans, d'estil musulmà, obra de l'arquitecte egipci
Hasan Fathy, l'única obra d'aquest artista en tot Europa que s'alça
entre la verdor muntanyenca i la blava realitat de la badia
d'Alcúdia. En el seu interior s'hi poden contemplar bells racons
d'inspiració àrab, a més de peces artístiques de gran valor,
entre les que cal destacar un enteixinat mudéjar en forma de cúpula
que ès una meravella. En distintes sales es poden contemplar obres
d'art contemporani d'artistes com Domenico Ginoli, Rebeca Horn,
Fabrizzio Plesi. Miralda, entre d'altres.
Entre els jardins, l'espai
que ocupava un antic aljub de la possessió s'ha condicionat com a
sala d'exposició, on es poden contemplar devers 150 retrats
d'infants membres de la noblesa i de la reialesa europees, datats
entre els segles XVI i XIX. I proper, un jardí que guarda més de
cent varietats de rosers antics que en la seva eclosió, en el mes de
maig, són un vertader regal per a la vista i l'olfacte, una
acolorida catifa teixida amb el fil de centenars de roses.
Bé, idò aquest és
l'indret que va triar el grup margalidà "Ansa per ansa",
per a la seva eixida de final de curs, una decisió que va complaure
a cada un dels seus components tant per la bellesa d'aquell indret
com per l'amabilitat amb què varen esser atesos per les persones que
els guiaren en la visita. Cadascun dels que gaudírem de tan
interessant com bella excursió, partirem amb el ferm propòsit de
repetir la visita.
La jornada es va rematar
amb un dinar a la terrassa del restaurant del golf d'Alcanada. un
altre indret de meravella sobre la badia alcudienca.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)