divendres, 24 d’agost del 2012

Festes de La Beata 2012

Després de tenir entre les mans el llastimós programa de les festes de la Beata a Santa Margalida -llastimós en la forma i en el contingut- no puc manco que considerar la gran dificultat que representa, per a un ajuntament, l'organització d'unes festes en un temps en què la tan manosejada crisi condiciona la disponibilitat econòmica. Però, quan no hi ha doblers, s'hauria de suplir la seva mancança amb altres mitjans, per exemple amb imaginació, aleshores si no hi ha ni doblers ni imaginació el resultat és ben evident.
Basta que doneu una ullada al contingut del programa, si en veure'l no vos fugen les ganes, i us n'adonareu del que vos dic: repeticions reiteratives d'actes poc engrescadors, eliminació d'actes tradicionals com les corregudes del Cos, diuen que no hi anava ningú, idò, res de donar-li un altre sentit, es lleven i fora problema, en el seu lloc es podria posar un acte més al Colomer, vista que n'hi ha pocs: unes corregudes amb un tassó de gin-tònic damunt el cap, per exemple, molt tradicional i molt nostre. Què seria de les nostres festes més tradicionals sense Es Colomer?
M'han dit, no sé si es ver, que enguany l'al·lota que representa La Beata, donarà el sus a la festa amollant un coet. No teníem altra manera, més genuïna, que la d'imitar el "chupinazo" pamplonica?
Bé, bromes apart, no pos en dubte la bona voluntat dels polítics i dels organitzadors, però, sempre he considerat que una comissió de festes amb representació de totes les entitats vileres, sona molt bé per allò de la participació, però no és gens operatiu. Cada entitat mira d'aficar el "seu" acte en el programa, sense tenir en compte el punt de vista global i, com que sembla que manca la coordinació, se solapen els actes i es dóna la impressió d'una participació masiva que no és tal, a l'hora d'acudir-hi la gent. Així s'aconsegueix omplir molts de dies amb poca festa. Amb l'agravant que, a la comissió, hi acudeix gent que el que manco té són ganes de festa.


Ja sé que criticar és la cosa més fàcil qu hi ha, això ho sap qualsevol polític que està a l'oposició. Per tant, no diré res més, sols que esper equivocar-me i que les festes resultin lluïdes i divertides, per a tothom. Així que, Molts d'Anys i bones festes!!

dimecres, 1 d’agost del 2012

"Divide y vencerás"

Al final haurem de concloure que tots els polítics són iguals o si no ho són s'assemblen molt, i si no és així deu esser que la política imposa unes condicions que obtenen com a resultat que, d'una manera o de l'altra, les seves actuacions s'assemblin, malgrat la distància ideològica que hi pugui haver entre ells.
El president de la Comunitat Autònoma, José Ramón Bauzá, va agafar el tema de la nostra llengua i en va crear un problema allà on no n'hi havia cap, si de cas una mena de conflicte latent, amb poca incidència entre els ciutadans, i d'això n'ha creat una divisió entre els mallorquins que s'ha manifestat de forma, si no violenta, almanco exaltada.
L'ajuntament de Santa Margalida ha agafat el tema del pregó de festes de La Beata i ha fet, més o manco, el mateix, allà on no hi havia cap conflicte pel fet que el pregó es fes a l'Església, s'ha creat una divisió entre els que no hi tenien res a dir tant si es fa a l'església, com a un altre lloc, una majoria, i una hipotètica minoria que, potser, el volen al balcó de l'Ajuntament.
Els qui, per edat, tenim memòria de quan el pregó es pronunciava des de la balconada de l'Ajuntament, sabem que l'assitència era escasa i l'atenció poca. I si l'argument és el de voler deslligar el que és civil del que és religiós, no hauríem d'oblidar que la festa es fa en honor d'una santa, Santa Catalina Tomàs, comunment coneguda com La Beata. Si aquest és l'objectiu, tampoc l'Ajuntament hauria d'anar a l'ofici ni a la processó ni convidar-hi els seus correligionaris polítics, siguin o no del seu partit. Per altra banda, el pregó és una convidada a la festa i la festa, mentre no se li canvïi el nom, tant és religiosa com laica.
I per si de cas s'estrevé el canvi de nom, dos suggeriments: Festa de setembre o Festa de la tardor.
Dit això, manifestar que els quatre eixelabrats que anam, quasi sempre, per tot, seguirem anant a escoltar el pregó es faci alla on es faci.