Enyorança de la tardor

Quan la calor encara no ha acabat d'afluixar el seu dogal xafogós i asfixiant i el sol es resisteix a apaivagar el ser ardor, quan comencen a caure, ingràvides, les fulles dels arbres, quan els raïms ens mostren el seu madur més temptador, resignats a lliurar el coll als trinxets dels veremadors, per reessuscitar, més tard, en la dolcesa del most, quan els infants, deixen enderrera les confortables vacances per incorporar-se, dòcils, al deure ineludible de l'escola, quan els dies comencen a encongir el seu pas i la seva llumiminositat... aleshores és quan enyor les primeres pluges, les que vendran a esponjar la terra resseca i farta de sollellades.

Enyor les ennuvolades entre grises i negres, d'una negror esponjosa, com de cotó, que s'enfilen i sembla que el cel s'omplí de castells de formes arrodonides i murs vaporosos. Aquí i allà qualque redol vermellós, virolat, vestigi d'un sol que es retira vençut per la força desfermada, implacable, de la tempesta. Adesiara la verga ígnea d'un llamp o el seu replandor, entre les bambalines cotonoses, precursor del so esquerdat i eixordador del tro, com una amenaça. Enyor aquelles gotes grosses, pesades, profetes d'una pluja desfermada i abundant que ha d'assaonar el terreny ressec, clivellat; la frescor efímera, humida i amable i el perfum de la terra mullada. És l'enyorança de la tardor

Enyorança de la tardor

Som un poble molt festiu

Mai no hauria pensat que Santa Margalida fos un poble tan amant de les festes, sabia que la Vila era un poble treballador i més aviat auster. Però sembla que els temps han canviat i ara ens hem convertit en un poble que ha fet de la festa un signe distintiu. Rapassem el calendari: Fira del Ram, Fira del Calamar, festes de Santa Margalida, festes de Son Serra, festes de la Mare de Déu d'Agost (devers quinze dies), festes de la Beata (més d'una setmana), festes de Sant Mateu, Fira de l'ametla, Oktober Fest... no sé si en deix cap, però encara hi hauríem d'afegir Sa Virolla, el Carnaval, Sant Antoni, Els Reis, Setmana Santa... deixant de banda pica-tapes i altres bauxes per l'estil.

Si tenim en compte que el caràcter margalidà, segons sembla, no és distingeix precisament pel seu tarannà festiu, haurem de concloure, o que s'ha obrat un vertader miracle o que encara funciona allò de "Pan y circo".

La Beata 2014

Qualsevol margalidà major de cinquanta anys que doni una mirada al programa de les festes de la Beata 2014, no diré que se senti empegueït però al manco sí decebut. I he dit els majors de cinquanta anys, perquè els joves potser s'han anat acostumant, a poc a poc, a la magror de les nostres festes, car la cosa ja ve d'uns anys enrere i potser en tenen prou amb la seva música i al que els ofereix el Colomer.

No sé si fou primer la crisi que la ideologia o viceversa, el cas és que s'ha passat de tudar els doblers en les festes a escatimar-los, sense solució de continuitat. Darrerament es podria agafar un programa d'anys anteriors i sols canviant alguns noms serviria el mateix per a cada any. No tenc el programa davant però les novetats es poden comptar amb els dits d'una mà i encara en sobren més de la meitat. Si llevam els actes tradicionals com pot esser la processó, l'ofrena de flors, la lectura del pregó, la nit de teatre i els d'una tradició relativament novella com el gat escaldat, la festa del batre...; ens trobam amb les mateixes revetles, els mateixos d.j. locals, el mateix sopar amb la gent dels pobles agermanats, les mateixes festes del Colomer, els cotxes de radiocontrol, el playback, la desfilada de moda, la vesprada esportiva d'spinning, els torneigs de futbol... i poca cosa més digne de destacar. Un seguit d'actes de poca rellevància per omplir molts de dies.

L'Ajuntament dóna la impressió que ha deixat les festes en mans de les associacions i del Colomer -un negoci privat- i s'ha estalviat doblers, feina i diversió per a una part del poble.

Estic segur que la intenció és bona i les justificacions també: la processó costa molts de doblers, -sembla que ara tothom vol cobrar- els bons espectacles són cars, hi ha moltes necessitats que cobrir més importants que les festes, tenim altres nuclis de població que també volen fer festa; tot raons de pes per defensar una postura. No estaria malament però que qualcú, amb poder de decisió i que pugui disposar del pressupost -la comissió de festes òbviament no el maneja- miràs de posar un poc d'imaginació a les festes, com fan altres municipis amb manco recursos que el nostre, i oferir quelcom que enganxi la gent.

Si llevam la processó no trobam altre acte que pugui atreure la gent de forma mutitudinària, si no és a les revetles del divendres i dissabte de la Beata, amb molta gent de fora del poble, que alguns anys han propiciat el botellot i molèsties pels ciutadans..

No voldria que aquest escrit s'interpreti com una crítica, és sols una reflexió sobre les nostres festes que, per altra banda, potser agradin a molta gent, per a gusts, colors.