divendres, 23 de gener del 2009

Presentació del llibre de Bernat Nadal "Raó blaugrana. El Barça com a filosofia"



Bon vespre a tothom:

Per a mi és un motiu d'alegria, trobar-nos avui aquí, a la penya del Barça, com ens hi trobam moltes vegades per veure un partit. Però en aquesta ocasió la causa és prou important: la presentació d'un llibre, per altra banda un acte no massa freqüent en aquest espai.
Una sèrie de circumstàncies fan que per a mi aquest moment sigui especial: en primer lloc perquè el llibre és sobre el Barça, després perquè qui l'ha escrit és un magnífic poeta i un molt bon amic i finalment perquè ens dóna ocasió de reunir-nos, una vegada més, les persones que compartim una afició i un sentiment.
Amb en Bernat Nadal, que ens coneixem des de fa temps, havíem coincidit a actes i esdeveniments de caire literari en distintes ocasions. Jo sabia de la seva casta de poeta i de la seva qualitat com a persona, però desconeixia que també compartíssim amor i afició pel Barça, és a dir, la nostra provada condició de culers, la qual cosa ha suposat per a mi una molt agradable sorpresa.
Dit això a manera de presentació, se suposa que vos he de parlar una mica del que és el llibre, o almanco algunes de les coses que jo hi he pogut veure.
En primer lloc he de dir que per poder-lo escriure eren necessàries dues condicions imprescindibles: ser un poeta i estimar el Barça quasi sobre totes les coses. Aquestes dues condicions es compleixen en el cas d'En Bernat i per això ha pogut fer un llibre singular. I dic singular perquè no s'assembla a cap altre que s'hagi pogut escriure sobre el nostre club. Aquest llibre podria ser com una mena de devocionari, un catecisme, en el qual hi podem trobar la vertadera essència del que significa esser, no sols barcelonista, que això és una cosa jo diria que una mica superficial, sinó esser un vertader culer fins a la rel dels cabells. Un breviari que de cada vegada que el llegissim s'anàs incrementant la nostra devoció. I potser que també, entre d'altres coses, ens ajudi, com ens diu l'autor, “a aclarir el magnetisme que genera el Barça”
Ens diu en Bernat que “el culer és un poeta que ultrapassa les migracions del patiment” . Per això ens hem fet forts, perquè ens hem forjat en la lírica d'aquest patiment i res ja no pot tòrcer la fortalesa de la nostra convicció ni desentranyar la fondària del nostre sentiment. Ni les victòries ni les derrotes no poden ni incrementar ni minvar aquesta emoció, “per gaudir del triomf cal tastar la derrota” “no cal aprendre a perdre, ja en sabem”, per això som forts i per això sabem que som” ho diu el nostre himne: “Tan se val d'on venim/ si del sud o del nord/ ara estam d'acord estam d'acord/ una bandera ens agernana/. Aquesta noció de pertinença ni engreixa ni s'amagreix com algunes coses tangibles, sinó que en el culer es manté inamovible i ferma com una roca, o com l'estructura sòlida, incommovible del Nou Camp.
La lectura d'aquest llibre m'ha fet reviure moments i sentiments de la meva vida de seguidor del Barça, des de que, a penes amb catorze anys, un frare de la Salle em féu conèixer i estimar el que és i que significa ser del Barça. D'aquella època record una col·lecció de postals en color d'aquell mític equip: Ramallets, Martín, Biosca, Seguer, Gonzalvo III, Gensana, Basora, Cesar, Vila, Kubala i Tejada,també hi eren en Segarra, en Manchón i d'altres.
En Bernat Nadal ha escrit un llibre important, malgrat ell digui que és un divertiment. Un llibre que ens mostra el que és un barcelonista i que és un culer, que el Barça és més que un Pub, la sexualitat i el Barça, el futbol com a catalitzador de la filosofia... i moltes coses més que hi podreu trobar entre les seves pàgines. I dic que és un llibre important perquè és totalment impensable que es pogués escriure un llibre així de cap altre club del món, sols el podia fer un poeta i sols el podia dedicar al Barça. És També un llibre escrit amb humor, amb bon humor.
I res més, se suposa que jo no hauria de xerrar tant, que parli el llibre i que servesqui per afirmar encara més la nostra condició de culers.
Res més, moltes gràcies i Visca el Barça!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada