Dia de la poesia

Cementiri

Ciris d'encesa flama d'un verd fort,

canalobres a l'ara del desfici,

on s'immmola, cruent, el sacrifici

i cada pedra ens parla de la mort.

Allà hi arrela fonda la dissort

i l'enyorança és com un precipici,

fatal condemna, etern judici,

jardí on hi floreix el desconhort.

On s'esfullen les flors i les paraules

i es forgen els records, talment les baules

de la cadena que esclavitza els anys,

immensa mar on sols resta l'estela,

on s'esgota la llum d'una candela

i les gotes de pluja es tornen planys.

Rafel Bordoy