dimecres, 29 de desembre del 2010
Lectura poètica del Grup “Ansa per ansa”
El proper 8 de gener de 2011, el grup “Ansa per ansa”, amb la col·laboració de S'Ateneu, faran una lectura poètica a l'Auditori Municipal de Santa Margalida, amb motiu de les festes nadalenques.
Intervendran per “Ansa per ansa”: Josep Alomar, Rafel Bordoy, Josep Escalas, Antònia Fuster, Maria Mora, Cristòfol Morey, Isabel Roig i Rosa Segura. Per part de S'Ateneu: Xisca Brunet i Sergio Storti.
Es llegiran poemes de: Bernat Vidal i Tomàs, Miquel Costa i Llobera, Salvador Espriu, Josep Mª de Segarra, Miquel Martí Pol, Rafel Bordoy, Rubén Darío, Cèlia Viñas, Bonaventura Aribau, José Martí, Leopoldo Lugones, Vicente Aleixandre, Hector Gagliari i Pere d'Alcàntara Peña.
Aquesta és la tercera de les lectures que porten a terme els dos grups.
Després de l'acte hi haurà crepells i mistela pels assitents.
Intervendran per “Ansa per ansa”: Josep Alomar, Rafel Bordoy, Josep Escalas, Antònia Fuster, Maria Mora, Cristòfol Morey, Isabel Roig i Rosa Segura. Per part de S'Ateneu: Xisca Brunet i Sergio Storti.
Es llegiran poemes de: Bernat Vidal i Tomàs, Miquel Costa i Llobera, Salvador Espriu, Josep Mª de Segarra, Miquel Martí Pol, Rafel Bordoy, Rubén Darío, Cèlia Viñas, Bonaventura Aribau, José Martí, Leopoldo Lugones, Vicente Aleixandre, Hector Gagliari i Pere d'Alcàntara Peña.
Aquesta és la tercera de les lectures que porten a terme els dos grups.
Després de l'acte hi haurà crepells i mistela pels assitents.
dimecres, 1 de desembre del 2010
Lectures de poesia
El nostre grup cultural "Ansa per ansa", en col·laboració amb S'Ateneu, durà a terme dues lectures poètiques. La primera a Can Picafort, als baixos de l'església, el dia 10 de desembre, acompanyada de música interpretada per la Banda de música de Santa Margalida, amb motiu de la celebració de varis aniversaris: el de la Revista Can Picafort, el de l'Associació de veins de Son Bauló i potser qualcún altre.
La segona de les lectures tendrà lloc a l'Auditori Municipal de Santa Margalida el dia 8 de gener de 2011, a les 19'00 hores.
Els poemes que es llegiran seran, en alguns casos una reivindicació de la poesia que es llegia abans en lectures d'aquest tipus.
Potser a qualcú li podrà semblar una mica enderrerida, però en paraules de Josep Maria Llompart, no hi poesia antiga i poesia moderna, el que hi ha és poesia bona i poesia que no ho és tant.
En aquest temps en què hi ha tanta gent que parla de memòria històrica, nosaltres també volem fer memòria històrica, però que res té a veure en guerres i tombes, la nostra serà una memòria històrica eminentment poètica.
La segona de les lectures tendrà lloc a l'Auditori Municipal de Santa Margalida el dia 8 de gener de 2011, a les 19'00 hores.
Els poemes que es llegiran seran, en alguns casos una reivindicació de la poesia que es llegia abans en lectures d'aquest tipus.
Potser a qualcú li podrà semblar una mica enderrerida, però en paraules de Josep Maria Llompart, no hi poesia antiga i poesia moderna, el que hi ha és poesia bona i poesia que no ho és tant.
En aquest temps en què hi ha tanta gent que parla de memòria històrica, nosaltres també volem fer memòria històrica, però que res té a veure en guerres i tombes, la nostra serà una memòria històrica eminentment poètica.
dimecres, 3 de novembre del 2010
El senyor J.R. Bauzà i la nostra llengua
Dies abans que el president de PP balear es depenjàs amb unes manifestacions, al meu parer poc afortunades, sobre la nostra llengua, referent a la derogació de la Llei de Normalització Lingüística, quasi immediatament rectificades, matitzades i puntualitzades, el senyor Bauzà havia fet unes declaracions a la revista Can Picafort, en les quals a una pregunta de l'entrevistador: “Abolirà el Decret de Mínims que ha promulgat el sr. Antich respecte a la nostra llengua?” (Segons la nostra informació el decret de mínims fou un decret de Jaume Matas, no del sr. Antich). El president del PP no va contestar clarament a la pregunta, jo diria que se'n va anar per les bardisses, segurament perquè no volia donar l'exclusiva de les declaracions que va fer dies després als diaris de Ciutat, a una simple revisteta local, declaracions que tant de rebombori han aixecat.
Sense entrar massa en qüestions que hauríem de deixar en mans dels lingüistes i no de polítics, moltes vegades mal informats o tendenciosament interessats. Em limitaré a dar la meva opinió de persona parlant de la nostra llengua i que l'empra també en els seus escrits de la manera més correcta possible.
El senyor Bauzà parla del “dret a emprar el castellà i la varietat de cada una de les Illes (mallorquí, menorquí, eivissenc, i formenterer) sense cap problema”. Els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers que empram regularment la nostra llengua no en tenim cap de problema amb les nostres pròpies modalitats. Si tenim en compte que tota llengua té dos registres: un formal i l'altre col·loquial, quin llenguatge formal s'ha d'ensenyar en una classe on hi conicideixin, posem per cas, alumnes mallorquins de ciutat, altres menorquins, qualcun de Binissalem, altres de Sóller o de Pollença?
Això de mallorquí, menorquí, eivissenc o formrnterer no és més que una resistència absurda a donar a la llengua que parlam el nom de català, com si el nom tengués la més mínima importància, però sembla ser que per alguns en té molta. Aquestes mateixes persones no tenen gens de mania de donar el nom de castellà a la llengua espanyola que es parla tant a Castella, com a Múrcia, Andalusia o Astúries; i ell, els que la parlen tampoc que no en tenen cap de mania a l'hora de nonar-li el nom, deu esser que els de per aquí tenim la pell més prima.
Una altra cosa que diu el senyor Bauzà és que “no podem fer del tema lingüístic un problema”. Amb això estam completament d'acord. Però el problema no diré que l'ha creat ell, però sí que l'ha agreujat amb les seves declaracions, per molta rectificació i matitzacions que hi hagi volgut afegir.
I acaba el tema de la llengua amb aquestes paraules: “Hem de ser respectuosos entre nosaltres mateixos” Jo demanaria el mateix: repecte també per a la llengua comú que parlam mallorquins, menorquins, eivissenscs, formenterers, catalans, valencians, alacantins... que qualsevol persona amb un poc de seny sap que és la mateixa, i a la qual li fan tant de mal els extremistes i fonamentalistes, siguin d'un costat o de l'altre.
Hi ha gent que diu que a Jaume Matas li va fer perdre la majoria absoluta, a les passades eleccions autonòmiques, uns millers de vots de gent no conforme amb la inclusió de Maria de la Pau Janer en la seva llista electoral. Jo no som, ni molt manco, analista polític, i que Déu me'n alliberi, però podria esser que les declaracions de J.R.Bauzà, refrendades pel senyor Delgado, li fessin perdre també un bon grapat de vots de votants del PP, que tampoc no tenen cap problema amb la seva llengua.
Aquest tema encara tendria molta més corda per desembullar, però no és el meu propòsit fer-ho ara i aquí, només volia manifestar la meva opinió, de la mateixa manera que ho fa el senyor Bauzà i qualsevol altre persona que té el dret de manifestar la seva.
Rafel Bordoy
escriptor
Sense entrar massa en qüestions que hauríem de deixar en mans dels lingüistes i no de polítics, moltes vegades mal informats o tendenciosament interessats. Em limitaré a dar la meva opinió de persona parlant de la nostra llengua i que l'empra també en els seus escrits de la manera més correcta possible.
El senyor Bauzà parla del “dret a emprar el castellà i la varietat de cada una de les Illes (mallorquí, menorquí, eivissenc, i formenterer) sense cap problema”. Els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers que empram regularment la nostra llengua no en tenim cap de problema amb les nostres pròpies modalitats. Si tenim en compte que tota llengua té dos registres: un formal i l'altre col·loquial, quin llenguatge formal s'ha d'ensenyar en una classe on hi conicideixin, posem per cas, alumnes mallorquins de ciutat, altres menorquins, qualcun de Binissalem, altres de Sóller o de Pollença?
Això de mallorquí, menorquí, eivissenc o formrnterer no és més que una resistència absurda a donar a la llengua que parlam el nom de català, com si el nom tengués la més mínima importància, però sembla ser que per alguns en té molta. Aquestes mateixes persones no tenen gens de mania de donar el nom de castellà a la llengua espanyola que es parla tant a Castella, com a Múrcia, Andalusia o Astúries; i ell, els que la parlen tampoc que no en tenen cap de mania a l'hora de nonar-li el nom, deu esser que els de per aquí tenim la pell més prima.
Una altra cosa que diu el senyor Bauzà és que “no podem fer del tema lingüístic un problema”. Amb això estam completament d'acord. Però el problema no diré que l'ha creat ell, però sí que l'ha agreujat amb les seves declaracions, per molta rectificació i matitzacions que hi hagi volgut afegir.
I acaba el tema de la llengua amb aquestes paraules: “Hem de ser respectuosos entre nosaltres mateixos” Jo demanaria el mateix: repecte també per a la llengua comú que parlam mallorquins, menorquins, eivissenscs, formenterers, catalans, valencians, alacantins... que qualsevol persona amb un poc de seny sap que és la mateixa, i a la qual li fan tant de mal els extremistes i fonamentalistes, siguin d'un costat o de l'altre.
Hi ha gent que diu que a Jaume Matas li va fer perdre la majoria absoluta, a les passades eleccions autonòmiques, uns millers de vots de gent no conforme amb la inclusió de Maria de la Pau Janer en la seva llista electoral. Jo no som, ni molt manco, analista polític, i que Déu me'n alliberi, però podria esser que les declaracions de J.R.Bauzà, refrendades pel senyor Delgado, li fessin perdre també un bon grapat de vots de votants del PP, que tampoc no tenen cap problema amb la seva llengua.
Aquest tema encara tendria molta més corda per desembullar, però no és el meu propòsit fer-ho ara i aquí, només volia manifestar la meva opinió, de la mateixa manera que ho fa el senyor Bauzà i qualsevol altre persona que té el dret de manifestar la seva.
Rafel Bordoy
escriptor
dissabte, 2 d’octubre del 2010
La cultura a Santa Margalida
En el marc de les festes de Sant Mateu a Santa Margalida, organitzades per la delegació de l'Obra Cultural Balear, el divendres dia 24 se celebrà, a l'Auditori Municipal, una taula rodona sobre cultura, moderada pel periodista del Diario de Mallorca, Josep Capó, en la qual hi eren convidats tots els regidors de cultura de l'Ajuntament que havien exercit el seu càrrec des de la instauració de la democràcia fins avui. Hi foren presents: Antònia Quetglas, Apolònia Gelabert, Rafel Roig, Catalina Marimón i Maria Rosa Pastor; no s'hi presentaren: Francisca Bonnín, Antoni Del Olmo i Miquel Roig, que en distintes ocasions havien exercit aquest càrrec.
L'acte, amb la presència d'una quarentena de personas, pensam que resultà interessant, ja que parlar de cultura, la parenta pobra de la majoria d'ajuntaments i d'altres instàncies de govern, ha de ser almanco quelcom positiu per detectar-ne les mancances i encerts dins l'àmbit cultural del nostre municipi al llarg de tots aquests anys.
Sens dubte cadascun dels qui han estat regidors, més o regidores, ja que guanyaven per golejada les dones, han fet la seva feina amb més o manco encert, amb més o manco mitjans, però no bubtam que la feren amb la millor bona voluntat i ganes de fer-ho bé. Els resultats tenen cara i ulls, potser no són en tots els casos tan bons com nosaltres i ells hauríem volgut però pensam que el que s'ha de fer és utilitzar el que tenim de la millor manera possible. Tothom ha de fer feina amb les eines que té, en cultura també, i si les sabem emprar com pertoca no hi ha dubte que els resultats seran bons.
Entre els assistens hi vérem representants municipals dels diferents partits polítics de la Vila:
PP, PSOE, Independents: No en poguerm veure cap d'UM, potser la cultura no està entre les prioritats d'aquest partit, o potser sí. Per cert, també es va parlar d'Educació, que va en certa forma lligada a la Cultura i d'Urbanisme que sens dubte està molt més enfora, però diríem que cadascun d'aquests temes són mereixedors de taules rodones aposta.
Enhorabona als responsables de la iniciativa.
Rafel Bordoy
escriptor
En el marc de les festes de Sant Mateu a Santa Margalida, organitzades per la delegació de l'Obra Cultural Balear, el divendres dia 24 se celebrà, a l'Auditori Municipal, una taula rodona sobre cultura, moderada pel periodista del Diario de Mallorca, Josep Capó, en la qual hi eren convidats tots els regidors de cultura de l'Ajuntament que havien exercit el seu càrrec des de la instauració de la democràcia fins avui. Hi foren presents: Antònia Quetglas, Apolònia Gelabert, Rafel Roig, Catalina Marimón i Maria Rosa Pastor; no s'hi presentaren: Francisca Bonnín, Antoni Del Olmo i Miquel Roig, que en distintes ocasions havien exercit aquest càrrec.
L'acte, amb la presència d'una quarentena de personas, pensam que resultà interessant, ja que parlar de cultura, la parenta pobra de la majoria d'ajuntaments i d'altres instàncies de govern, ha de ser almanco quelcom positiu per detectar-ne les mancances i encerts dins l'àmbit cultural del nostre municipi al llarg de tots aquests anys.
Sens dubte cadascun dels qui han estat regidors, més o regidores, ja que guanyaven per golejada les dones, han fet la seva feina amb més o manco encert, amb més o manco mitjans, però no bubtam que la feren amb la millor bona voluntat i ganes de fer-ho bé. Els resultats tenen cara i ulls, potser no són en tots els casos tan bons com nosaltres i ells hauríem volgut però pensam que el que s'ha de fer és utilitzar el que tenim de la millor manera possible. Tothom ha de fer feina amb les eines que té, en cultura també, i si les sabem emprar com pertoca no hi ha dubte que els resultats seran bons.
Entre els assistens hi vérem representants municipals dels diferents partits polítics de la Vila:
PP, PSOE, Independents: No en poguerm veure cap d'UM, potser la cultura no està entre les prioritats d'aquest partit, o potser sí. Per cert, també es va parlar d'Educació, que va en certa forma lligada a la Cultura i d'Urbanisme que sens dubte està molt més enfora, però diríem que cadascun d'aquests temes són mereixedors de taules rodones aposta.
Enhorabona als responsables de la iniciativa.
Rafel Bordoy
escriptor
diumenge, 15 d’agost del 2010
dimecres, 11 d’agost del 2010
Presentació del Llibre “Per les venes d'un poble” (Història de la Processó de la Beata a la vila de Santa Margalida)
El divendres dia 3 de setembre de 2010 tendrà lloc a l'Auditori Municipal de Santa Margalida la presentació del llibre: “Per les venes d'un poble” (Història de la processó de la Beata a la vila de Santa Margalida), de la qual són autors Antoni Mas i Rafel Bordoy. A l'acte de presentació intervendran el professor de la UIB, Felip Munar, el periodista Mateu Cladera, els autors del llibre i el batle de Santa Margalida.
El llibre mostra un completíssim repàs del que fou i del que és actualment la popular processó de la Beata a la nostra Vila, acompanyat d'una nombrosa quantitat de belles fotografies, antigues i actuals, algunes, les antigues, cedides per famílies margalidanes. Tot aquest conjunt està integrat en un volum magnífic de presentació, enquadernació i disseny.
Aquest treball serà un medi del tot necessari per qui vulgui conèixer com va néixer la processó de la Beata i per quines distintes etapes d'un llarg camí de més de dos-cents anys ha arribat fins als nostres dies. A la gent que no ho hagi viscut de prop li ajudarà a comprendre el que significa aquesta festa per als margalidans i perquè la sentim tan nostra.
L'edició del llibre ha anat a càrrec de l'ajuntament i era una vella aspiració del batle, Martí Torres, que la vol oferir a tots els margalidans.
El divendres dia 3 de setembre de 2010 tendrà lloc a l'Auditori Municipal de Santa Margalida la presentació del llibre: “Per les venes d'un poble” (Història de la processó de la Beata a la vila de Santa Margalida), de la qual són autors Antoni Mas i Rafel Bordoy. A l'acte de presentació intervendran el professor de la UIB, Felip Munar, el periodista Mateu Cladera, els autors del llibre i el batle de Santa Margalida.
El llibre mostra un completíssim repàs del que fou i del que és actualment la popular processó de la Beata a la nostra Vila, acompanyat d'una nombrosa quantitat de belles fotografies, antigues i actuals, algunes, les antigues, cedides per famílies margalidanes. Tot aquest conjunt està integrat en un volum magnífic de presentació, enquadernació i disseny.
Aquest treball serà un medi del tot necessari per qui vulgui conèixer com va néixer la processó de la Beata i per quines distintes etapes d'un llarg camí de més de dos-cents anys ha arribat fins als nostres dies. A la gent que no ho hagi viscut de prop li ajudarà a comprendre el que significa aquesta festa per als margalidans i perquè la sentim tan nostra.
L'edició del llibre ha anat a càrrec de l'ajuntament i era una vella aspiració del batle, Martí Torres, que la vol oferir a tots els margalidans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
