Després de quaranta anys
de dictadura a la fi ens arribà la democràcia al nostre país.
Semblavem al·lots amb jugueta nova, moltes vegades somniada, però,
no sabíem ben bé com emprar-la, però qualsevol oportunitat ens
pareixia una bona ocasió per posar la paraula màgica a la nostra
boca. Quan es tractava d'elegir, fos el que fos, sempre hi havia algú
que t'enteferrava "ara ja hi ha democràcia" i el mateix
raonament servia tant per elegir el batle del nostre poble com per
triar una corbata. De llavors ençà començaren a escampar-se per
tot arreu, com una taca d'oli, els "demócrates de tota la
vida". Ja ningú no havia estat franquista.
Avui, quasi altres
quaranta anys després, sembla que encara hi ha demócrates de tota
la vida que no han assimilat massa bé el significat d'aquella
nigromàntica paraula i la fan servir en qualsevol oportunitat ja
sigui per justificar la seva actitud, com per reforçar les seves
opinions i, sobretot, per desqualificar l'adversari. Qui no combrega
amb la nostra ideologia és que no és democràtic, qui no és de la
nostra corda tampoc no ho és democràtic. En canvi ens sembla
totalment estar dins el canons de la democràcia quan criticam
qualsevol actitud, paraula o gest que facin els nostres contraris, o
simplement els qui no estan d'acord amb les nostres idees. Això en
política ho podem veure per pa i per sal. El cas és que no volia
parlar de política ni de polítics però, ja que hi som, no em puc
resistir de contar quelcom que em va arribar al correu electrònic.
"Diuen que Déu va
voler repartir dues virtuts a cada país, però quan li tocà a
Espanya n'hi donà tres:
els espanyols serien
honests, intel·ligents i polítics. L'àngel que ajudava el Senyor
el va advertir:
-Senyor, com és que als
espanyols els donau tres virtuts i als altres només dues?
-És ver- digué Déu-
m'havia errat, però per arreglar-ho faré que només en puguin
emprar dues. Així el qui sigui intel·ligent i polític no podrà
ser honest; el qui sigui honest i polític no podrà ser
intel·ligent; i el que sigui intel·ligent i honest no podrà ser
polític".
El que demanaríem és que
tots el polítics usassin correctament la democràcia i que Déu els
donàs la virtut del seny.
rafelbordoy.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada